La nova Llei 39/2015, d'1 d'octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques inclou, entre les seues novetats més destacades, incrementar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes. L'article 133 assenyala que amb caràcter previ a l'elaboració del projecte o avantprojecte de llei o de reglament, es durà a terme una consulta pública, a través del portal web de l'Administració competent en la que es recaptarà l'opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma.
Consulta pública prèvia relativa a la Modificació Puntual D-15 del PGOU-98 de Calp, sobre perspectiva de futur en  els Sectors de Sòl Urbanitzable No Programat  Ráfol I i II, Pla Feliu I i II i Garduix I i II
(des del 12 de juny de 2020 fins al 30 de setembre de 2020)

El vigent Pla General del Municipi (PGOU), porta la seua causa en l'aprovació de l'Homologació Global Modificativa, aprovada per la Comissió Territorial d'Urbanisme en sessió del dia 28 de juliol de 1998, sent publicades les seues normes en el Butlletí Oficial de la Província del dia 21 d'octubre de 1998.

Han transcorregut més de vint anys des de l'Homologació Global Modificativa del PGOU duta a terme l'any 1998. Homologació que al seu torn va tindre el seu origen en el Pla General de 1989, els treballs del qual es van iniciar amb l'Avanç del Pla l'any 1981.

Assenyalar les anteriors dates, suposa reflexionar sobre els paràmetres socials imperants fa quaranta anys. Anys d'expansió i creixement, que van produir un abandó sistemàtic del centre de la ciutat i l'expansió de les perifèries de les nostres ciutats. Va ser el boom de l'habitatge unifamiliar en totes les seues variants. Els plans parcials entorn a les ciutats es van multiplicar. L'expansió de la ciutat semblava no tindre límits. Els centres comercials i d'oci eixien de la ciutat a l'extraradi. Els polígons industrials es multipliquen per onsevulla. En definitiva es va entrar de ple, en el que hui denominem i es coneix com a “ciutat dispersa”, amb tots els inconvenients que el transcurs dels anys ha fet aflorar i que la nostra societat ve suportant.

D'algun temps ençà, i cada vegada amb més intensitat, estem acudint a un replantejament social del creixement de les ciutats. Ja l'any 1999, fa més de vint anys, la Unió Europea va emetre el document “Estratègia Territorial Europea”, amb el subtítol “Cap a un desenvolupament sostenible del territori de la UE”, on s'exposa que

“Per a poder controlar millor la contínua tendència a l'expansió de les ciutats, els Estats membres i les seues autoritats locals i regionals han de secundar-se en la idea de la “ciutat compacta” (o ciutat de xicotetes distancies). Això inclou, per exemple, el control de l'extensió de les árees urbanitzables, en el marc d'una política urbanística acurada, particularment en les perifèries urbanes i en moltes zones costaneres. (...) L'objectiu consisteix a frenar l'expansió de les ciutats i desenvolupar un enfocament integrat de la planificació dels transports. Això *contribuirá a disminuir la dependència amb relació a l'automòbil i a promoure altres mitjans de transport (transports pùblics, bicicleta).”

Aquestes directrius ja han sigut recollides en les normatives urbanístiques de més recent promulgació -tant en l'estatal amb el Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre (TRLS15), com en l'autonòmica Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP)- així com en la jurisprudència de diferents tribunals.

El problema que es planteja i que pretén en el seu cas afrontar la possible modificació del Planejament, esdevé de la necessitat de reflexionar sobre si el desenvolupament dels sis sectors de sòl urbanitzable previstos en el PGOU-98 abans citats, resulten concordes amb un “desenvolupament territorial i urbanístic sostenible, entenent com a tal aquell que satisfà les necessitats adequades i suficients de sòl per a residència, dotacions, i activitats productives, preservant els *valorea ambientals, paisatgístics i culturals del territori.”

La necessitat de la possible modificació, sorgirà de l'apreciació que efectuen els representants polítics municipals, de com afectarà el desenvolupament dels sis sectors de sòl urbanitzable al contingut equilibrat del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible de Calp en el futur.

L'oportunitat de la mateixa pivota en diverses circumstàncies produïdes als deixe anar del temps i que sintèticament s'apunten a continuació:

  • Abans de la crisi sanitària ens trobem en un escenari on l'activitat econòmica relacionada amb la construcció després d'un llarg creixement, va abocar de ple a un brusc alentiment deixant sense desenvolupar sectors que el planificador va considerar en el seu moment com d'interés per al creixement de les ciutats o, almenys, com a susceptibles de desenvolupar-se urbanísticament per no tractar-se de sòls amb característiques que els van fer mereixedors de protecció, si bé tot això des d'una òptica desenvolupista.
  • Al mateix temps, socialment, sobretot en aquelles poblacions on la construcció era una part més de l'activitat turística -és a dir, els habitatges construïts responien a la necessitat o expectativa de procurar allotjament a aquells que volien gaudir de temporades de descans o a la demanda d'aquells que volien fer negoci amb aquests fluxos turístics- la urbanització de nous terrenys que abans restaven sense ús urbanístic era molt contestada.

Com s'ha vist en els apartats anteriors, el paradigma teòric ha canviat en les últimes dècades. És més, després de la crisi sanitària mundial que encara hui patim, difícilment pot, tan si més no atalaiar-se, en un futur mediat, quin siga l'esdevenir en el desenvolupament sostenible de les nostres ciutats.

Allò que el planificador considerava fa dues dècades, sens dubte, que era una opció de creixement coherent amb la destinació de Calp com a ciutat, en l'actualitat és discutit, debatut, polemitzat… i per tant ha de ser reflexionat, reconsiderat i sotmés a estudi. I, precisament, aqueix és el germen de la modificació que se sotmet a consulta pública en relació amb l'article 49.bis LOTUP.

Es parteix, per tant, de la intenció de compassar una planificació que, en una primera aproximació, pot considerar-se obsoleta respecte a les necessitats actuals, a la seua transformació i adaptació als nous postulats.

No existeix una única alternativa en la solució del problema, ja que dependrà bàsicament de la posició, o del valor que es pretenga prevaldre en la concepció del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.

La solució variarà en funció de la intensitat que se li atorgue als diferents valors que integren el concepte de desenvolupament sostenible. I així serà una qüestió de gradació entre activitats productives, residencials, valors ambientals i culturals, les que determinen les diferents alternatives que es propicien.

En un extrem trobaríem la que denominarem primera alternativa -no procedir a l'inici del procediment- suposaria el manteniment de les condicions i usos actuals de l'espai.

En l'altre extrem es trobaria l'eliminació de la condició de sòls urbanitzable dels sis sectors assenyalats.

Entre totes dues solucions poden plantejar-se multitud de variables tant d'extensió, com de diferent aptitud.

Poden transmetre la seua opinió sobre els projectes de normes de la següents formes:

  • Forma presencial

Mitjançant instància en el Registre d'entrada (Oficina d'Atenció al Ciutadà – Planta baixa de l'Ajuntament)

  • Forma telemàtica

Mitjançant instància en l'Oficina Virtual de l'Ajuntament https://oac.ajcalp.es/CarpetaCiudadana/0/ (es necessita certificat digital)

Mitjançant email: consultas_territorio@ajcalp.es


Consulta pública prèvia relativa al Pla de Reforma Interior de la poma compresa entre els carrers La Font, Llibertat, de Fora, Petit i Avinguda del Nord
(des del 06 d'abril de 2020 fins al 30 de setembre de 2020)

Les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana (NUPGOU) estableixen, en el seu article 89, que l’illa delimitada pels carrers Llibertat, Fora, Petit, la Font i Avinguda del Nord haurà de ser objecte de Pla de Reforma Interior (PRI), en el qual es fixen les alineacions interiors, rasants i altures en la plaça pública situada en el seu interior.

L'espai que es ve citant es troba estratègicament situat al costat del límit septentrional del nucli antic, conformant-se com un lloc d'entrada i recepció des d’eixa orientació. No obstant això, la forma d'entrada no es troba definida en l'actualitat més enllà de l'ús intensiu com a aparcament.

Els successius estudis que sobre el nucli antic han vingut desenvolupant-se -Concurs d'Idees sobre el nucli antic, Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, etc.- destaquen la importància d'aquest espai públic. No obstant això, el seu ús amb vocació de ser definitiu no es troba prou definit o, almenys, estudiat des d'una perspectiva global prenent en consideració el seu paper en relació amb el nucli antic com a àrea més pròxima a ell.

Si bé hi ha cert consens -recolzat per les dades objectives en els citats estudis- en l'existència d'una manca de places d'aparcament en aquesta zona, no és menys certa la sensació en la població de la infradotació d'espais públics en l'entorn més pròxim a aquest espai. Com tampoc pot deixar-se de costat el canvi de paradigma que, gradualment ve implantant-se a les ciutats -des de les més grans cap a les de mitjana grandària- respecte a la importància de la mobilitat sostenible mitjançant mitjans alternatius a l'automòbil privat. Aquest canvi de percepció prioritzaria els aparcaments dissuasius en llocs més allunyats del nucli urbà en lloc de reservar amplis espais per al cotxe dins de la pròpia trama urbana.

En primer lloc, la delimitació del Pla de Reforma Interior sense definició de la seua norma de gestió dificulta la tramitació de llicències per a usos i obres d'acord amb l'indicat en l'article 209 LOTUP. Per tant, l'aprovació d'unes normes de gestió permetrà la plena seguretat jurídica per a aquelles persones titulars d'immobles situats en l'àmbit afectat.

L'espai que es ve citant es troba estratègicament situat al costat del límit septentrional del nucli antic, conformant-se com un lloc d'entrada i recepció des d’eixa orientació. No obstant això, la forma d'entrada no es troba definida en l'actualitat més enllà de l'ús intensiu com a aparcament.

Els successius estudis que sobre el nucli antic han vingut desenvolupant-se -Concurs d'Idees sobre el nucli antic, Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, etc.- destaquen la importància d'aquest espai públic. No obstant això, el seu ús amb vocació de ser definitiu no es troba prou definit o, almenys, estudiat des d'una perspectiva global prenent en consideració el seu paper en relació amb el nucli antic com a àrea més pròxima a ell.

Si bé hi ha cert consens -recolzat per les dades objectives en els citats estudis- en l'existència d'una manca de places d'aparcament en aquesta zona, no és menys certa la sensació en la població de la infradotació d'espais públics en l'entorn més pròxim a aquest espai. Com tampoc pot deixar-se de costat el canvi de paradigma que, gradualment ve implantant-se a les ciutats -des de les més grans cap a les de mitjana grandària- respecte a la importància de la mobilitat sostenible mitjançant mitjans alternatius a l'automòbil privat. Aquest canvi de percepció prioritzaria els aparcaments dissuasius en llocs més allunyats del nucli urbà en lloc de reservar amplis espais per al cotxe dins de la pròpia trama urbana.

Finalment no s'ha d'oblidar el concepte de ciutat de la cura que tot instrument urbanístic hauria de tindre com a objectiu, en íntima relació amb la perspectiva de gènere com a element transversal i transformador, tal com es recull en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).

Ens trobem, per tant, en un moment de gran interés en la planificació de la ciutat en termes generals que, des del punt de vista particular de l'entorn que es ve citant, fa més oportuna, si cap la redacció del PRI encomanada per l'esmentat article 89 de les Normes Urbanístiques.

Com s'ha indicat, són diversos els objectius que es persegueixen mitjançant la redacció del Pla de Reforma Interior. D'una banda, s'atén a l'indicat en l'article 89 de les Normes Urbanístiques pel que fa a reblir el buit urbà existent mitjançant la definició d'alineacions interiors, rasants i altures en la plaça pública situada a l'interior de l’illa configurada pels carrers Llibertat, Fora, Petit, la Font i Avinguda del Nord.

D'altra banda, es pretén definir els usos de l'espai públic adaptant-los a les necessitats actuals de la societat sempre sota una previsió de vigència d'aquests al llarg del temps, d'acord amb les tendències socials. En aqueix sentit, considerant els anys transcorreguts des de l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana, es fa evident reconsiderar -o, almenys, reflexionar sobre- els usos previstos en el citat document.

El punt de partida possibilita, per tant, un ampli ventall de possibilitats amb un palés interés que inspira a aquest Ajuntament a deixar oberta la possibilitat de participació ciutadana mitjançant la consulta pública prèvia prevista en l'article 49.bis LOTUP sense majors directrius que les indicades en aquest i els altres apartats: definició dels usos d'aquest estratègic i important espai públic per a posar-ho en servei del seu entorn.

La primera alternativa -no procedir a la redacció del Pla de Reforma Interior en aquests moments- suposaria el manteniment de les condicions i usos actuals de l'espai. No obstant això, dècades després de l'aprovació de l'actual Pla General d'Ordenació Urbana, no es considera apropiat per part d'aquest Ajuntament deixar passar l'oportunitat de planificar i gestionar el sòl inclòs en l'àmbit citat.

D'aquesta manera, si s'inicia la tramitació de l'instrument urbanístic, i partint de la premissa indicada en el punt anterior de deixar obert l'ampli ventall de possibilitats i potencialitats d'aquest espai per al debat públic, les solucions alternatives hauran d'aparéixer durant eixe procés públic. Així, la solució final -les alternatives a aquesta solució- apareixerà durant el propi procediment. Únicament no procedir a la redacció del Pla de Reforma Interior pot considerar-se, en aquests moments inicials, com una alternativa en sentit estricte.

Poden transmetre la seua opinió sobre els projectes de normes de la següents formes:

  • Forma presencial

Mitjançant instància en el Registre d'entrada (Oficina d'Atenció al Ciutadà – Planta baixa de l'Ajuntament)

  • Forma telemàtica

Mitjançant instància en l'Oficina Virtual de l'Ajuntament https://oac.ajcalp.es/CarpetaCiudadana/0/ (es necessita certificat digital)

Mitjançant email: consultas_territorio@ajcalp.es