Aprovació inicial de l'ordenança reguladora de la prestació del servei d'instal·lacions esportives municipals. (consulta pública des del 6 de setembre de 2019 fins al 26 de setembre de 2019)

L'Ajuntament de Calp té nombroses instal·lacions esportives municipals, i és per això necessari tindre un instrument que regule el funcionament de les instal·lacions esportives municipals, tenint en compte no solament aquelles activitats que puga organitzar l'Ajuntament de Calp, com aquelles altres que puguen ser sol·licitades per diversos col·lectius, sempre que siguen autoritzades per l'Ajuntament.

La fonamentació jurídica de la present ordenança es troba fonamentalment en les competències que en aquesta matèria atribueix als municipis l'article 7 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat Valenciana, de l'Esport i de l'Activitat Física de la Comunitat Valenciana, en relació amb els articles 4.1 a), 22, 25.2.m), 26.1.c) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local; article 55 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions vigents en matèria de règim local; i l'article 50.3 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Les circumstàncies comentades obliguen a efectuar una regulació sobre l'ús de les instal·lacions esportives municipals. Així, mitjançant l'Ordenança reguladora de l'ús de les instal·lacions esportives municipals es pretén ordenar el seu ús, amb els deures i obligacions tant de l'Ajuntament com dels beneficiaris i usuaris.

La redacció d'aquesta norma municipal cerca fixar el règim jurídic, la gestió, l'ús i la utilització de les instal·lacions esportives de titularitat de l'Ajuntament de Calp.

El principi de Seguretat Jurídica, fa convenient escometre un desenvolupament normatiu que detalle i concrete l'ús de la totalitat de les instal·lacions esportives municipals, sense perjudici que cadascuna de les instal·lacions esportives puga comptar amb reglament propi que regule les activitats i usos concrets de la instal·lació.

Modificació D-14: Sòls urbans Morelló, Ifac, La Fossa i Saladar. (consulta pública des del 09 fins al 30 d'agost de 2019)

El terme municipal de Calp es troba conformat per una sèrie de relleus les aigües dels quals predominantment aboquen a una plana al·luvial delimitada pel Barranc del Quisi i l'antiga restinga de la platja de la Fossa, que dóna lloc als primers penya-segats margosos en direcció a la veïna població de Moraira. Aquests terrenys plans, al costat de les dues platges principals de la població, van ser delimitats urbanísticament en quatre sectors, ja urbanitzats, amb la consideració i qualitats de Sòl Urbà -es tracta dels sòls Urbans Morelló, Ifac, La Fossa i Saladar- amb una tipologia comuna per als quatre sòls d'Edificació Oberta en Bloc (d'ara en avant, BQ), si bé en els tres primers es permet l'Edificació Oberta Aïllada (d'ara en avant, AS), tipologia que no és objecte de noves sol·licituds de llicència d'edificació donades les seues característiques menys favorables econòmicament  respecte al BQ.

D'aquesta manera aquests sectors han sigut receptors de l'activitat urbanística lligada, en major mesura, a la construcció d'edificacions per a habitatges turístics. Les dos activitats, la turística i la construcció, han sigut i són capitals en el desenvolupament econòmic del municipi de Calp, per això no és estrany que, donat el seu dinamisme i afecció sobre el territori, siguen objecte de debat continu en la societat.

En aquest sentit, en els últims anys s'han vingut sol·licitant llicències d'edificació en els àmbits pròxims al litoral calpí que, ajustant-se a la normativa urbanística vigent, han generat immobles amb característiques diferents als que s'havien construït amb anterioritat. Així, bé siga per raons tècniques o per un diferent comportament del mercat, la imatge del municipi pot patir alteracions -i, de fet, les pateix- respecte aquella dissenyada pel planificador en el moment d'aprovació dels plans urbanístics d'aquesta zona. En tot cas, aquesta imatge es troba allunyada d'aquella que, donat l'ampli debat suscitat, sembla acceptar-se per amplis sectors de la població.

És doncs, en aquest escenari, on es pretén estudiar aquells paràmetres urbanístics que donen com a resultat la citada trama urbana.

Aquesta configuració de les edificacions en relació amb el citat model urbanístic original condueix a la necessitat de reflexionar sobre els elements urbanístics que la permeten. Per això, atés que amb l'actual normativa es produeixen les esmentades disfuncions entre les primeres edificacions resultat de la planificació i les que venen donant-se com a resultat de les últimes llicències atorgades, s'ha considerat que aquest és el moment oportú, abans que es culminen tots els sòls lliures, o davant possibles pràctiques substitutòries d'edificacions existents, de canviar la normativa per a evitar els citats problemes.

Els objectius de la nova regulació se centren en aconseguir una homogeneïtat entre allò que s'entén com la pretensió del planificador i el resultat de l'execució de les llicències per a edificació ajustades a la norma. En aquest sentit, es pretén revisar la normativa urbanística que li és aplicable amb la fi d’estudiar l'aplicació dels paràmetres urbanístics.

Les solucions alternatives a l'estudi d'una nova regulació urbanística només poden passar per no procedir a aquest estudi. Així, la solució final -les alternatives a aquesta solució- apareixerà durant el propi estudi. Únicament no procedir a aquest estudi pot considerar-se, en aquests moments inicials, com una alternativa en sentit estricte.

D'aquesta manera, l'alternativa de no estudiar l'adopció d'una nova regulació urbanística suposaria el manteniment de les condicions actuals, és a dir, de la problemàtica indicada en els anteriors apartats: edificacions executades sota l'empara de llicències ajustades a la normativa actual que suposen una disfunció respecte a les pretensions del planificador original, en el moment d'aprovació dels plans urbanístics d'aquesta zona.

Proposta d'actuació: Modificació ordenança circulació - regulació vehicles mobilitat personal (VMP). (consulta pública des del 01 d'agost de 2019 fins al 23 d'agost de 2019)

L'Ajuntament Ple, en sessió ordinària celebrada el dia 11 d'octubre de 2016, va acordar aprovar definitivament l'Ordenança Municipal de Circulació amb Regulació de l'Estacionament amb Limitació Horària, la publicació de la qual va tindre lloc en el Butlletí Oficial de la Província núm. 212 de data 4 de novembre de 2016.

Aquesta ordenança ha sigut objecte de múltiples modificacions des de la seua entrada en vigor, l'última d'elles mitjançant sessió plenària, celebrada el dia 11 de maig de 2018, per la qual es va acordar aprovar inicialment aquella nova modificació, mitjançant la incorporació al text de l'article 26.bis., relatiu a la regulació i prohibició d'estacionament de determinats vehicles, havent-se aprovat definitivament per l'Ajuntament Ple, en sessió ordinària celebrada el dia 19 d'octubre de 2018, publicant-se el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província núm. 213, de data 8 de novembre de 2018.

Així, l'esmentada Ordenança Municipal de Circulació alberga, entre el seu articulat, la regulació corresponent al trànsit, la circulació de vehicles a motor i la seguretat viària; no obstant això, l'aparició i proliferació de nous mitjans de transport, denominats per la Direcció General de Trànsit com a Vehicles de Mobilitat Personal (VMP), i l'absència, fins al moment, d'un espai propi en les vies per a la seua circulació, han posat de manifest la necessitat d'abordar la regulació d'aquests, pel que fa a la seua utilització, a fi de garantir un ús adequat dels espais públics per tota la ciutadania, en condicions de plena convivència, fent possible l'exercici efectiu dels drets i llibertats individuals de cada persona en el si de la societat veïnal, i tractant de donar solució als nous reptes plantejats en el marc de la seguretat viària

Les circumstàncies referides més amunt, unides a l'absència de normativa sectorial específica sobre aquest tema, fan convenient efectuar una regulació sobre la utilització i circulació dels Vehicles de Mobilitat Personal, de forma coherent amb els criteris proposats per la Direcció General de Trànsit, a través de la Instrucció 16/V-124.

No obstant això, i tenint en compte l'existència del projecte de Reial decret de mesures urbanes de trànsit, que implica una modificació parcial del Reglament General de Circulació, i aborda la regulació dels VMP, la regulació local l'elaboració de la qual es pretén, resultarà coherent amb el que es preveu en aquell projecte.

La base jurídica de l'elaboració i aprovació, si escau, de la modificació de l'Ordenança Municipal de Circulació amb Regulació de l'Estacionament amb Limitació Horària, troba el seu antecedent, en primer lloc, en l'autonomia municipal encunyada per la nostra Carta Magna en el seu article 137 i per la Carta Europea d'Autonomia Local, en relació amb les col·lectivitats previstes en els articles 140 i 141 de la nostra Constitució.

D’altra banda, els articles 139 a 141 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local recullen un títol competencial en virtut del qual s'estableix la possibilitat que els Ajuntaments puguen establir els tipus d'infraccions, i imposar sancions, per l'incompliment de deures, prohibicions o limitacions per a l'adequada ordenació de les relacions socials de convivència d'interés local.

La regulació de la utilització dels Vehicles de Mobilitat Personal cerca afavorir la seguretat viària, i garantir que la circulació d'aquests vehicles es produïsca en condicions adequades i segures, fent-la compatible amb els diferents usos de la via pública.

Es tracta doncs, de regular les condicions generals d'utilització dels VMP, conforme a l'obligacions de diligència i precaució que han de complir les persones que els condueixen, salvant possibles conflictes entre les diferents maneres de transport en l'àmbit urbà.

El principi de seguretat jurídica, i la seua efectiva realització, fan convenient la plasmació dels extrems a dalt referits en un instrument normatiu com l'ordenança, entenent-se que, qualsevol alternativa implicarà un menyscapte del principi esmentat.

A més, només mitjançant ordenança podrà acordar-se la tipificació d'infraccions i sancions respecte d'aquelles matèries no abordades per la normativa sectorial específica, tal com recull l'article 139 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

D'altra banda, l'única alternativa no reguladora suposaria no abordar la regulació que es pretén, la qual, tal com s'ha exposat, resulta de vital importància, tenint en compte la realitat indiscutible pel que fa al desplaçament de persones en l'àmbit urbà.

Modificació D-13: Millora ambiental i del patrimoni cultural dels Sòls Urbans Manzanera I i II. (consulta pública des del 26 de juliol de 2019 fins al 19 d’agost de 2019)

L'exposició de motius del Pla d'Acció Territorial del Litoral de la Comunitat Valenciana (PATIVEL) marca com a objectiu preservar “(…) els valors del litoral (…) dotant de major qualitat a l'espai urbà ja construït, la qual cosa permitirá satisfer les demandes de determinats segments turístics del litoral que, davant la gran competència d'escala mundial, valoren les característiques diferencials i identitàries dels territoris i la presència d'espais verds i oberts que permeten conviure amb un paisatge de qualitat en la primera línia del mar. Això permet, a més, desenvolupar activitats recreatives complementàries a la modalitat tradicional del turisme de sol i platja, dins d'un mercat turístic cada vegada més exigent pel que fa a un medi ambient adequat i uns paisatges d'elevada qualitat”.

En aquest sentit, els sòls urbans Manzanera I i II presenten característiques que, a més d'alinear-se amb els objectius del PATIVEL, aconsellen actuar per a preservar els seus valors ambientals i culturals:

  1. En l'àmbit territorial definit és troben diversos edificis inclosos en el Catàleg d'Elements i Edificis Protegits del Terme Municipal de Calp (PGOU-98), alguns d'ells amb Nivell de Protecció Integral.

  2. El dia 21 de desembre de 2017, el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient va dictar Ordre Ministerial per la qual és va atorgar a l'Ajuntament de Calp la concessió de l'ocupació de 2.247 m² de domini públic marítim terrestre amb destinació a la Rehabilitació del Club Social, passarel·la d'accés i escullera de protecció.

  3. L'Ajuntament Ple en sessió del dia 29 d'agost de 2014 va adoptar l'acord de sol·licitar la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC) per al Club Social la Manzanera, Edifici Xanadú i Edifici la Muralla Roja.

  4. Existència d'una llicència concedida amb data 15 de desembre de 1.986, no  executada (Exp. 6/86).

  5. Existència de diverses parcel·els dotacionals sense desenvolupar.

  6. En l'actualitat queden sense desenvolupar diversos espais verds amb alt valor  paisatgístic i ambiental.

  7. Necessitat de concreció d'usos i limitacions de l'Espai Lliure d'Ús Privat.

  8. Necessitat de concreció de paràmetres que definisquen i permeten valorar el nivell de protecció ambiental (adaptació a l'ambient estètic del sector). Definició de les característiques de l'ambient estètic del sector.

Donades aquestes característiques, en uns sectors l'ordenació dels quals procedeix dels anys 60, es considera que la consecució dels referits objectius és possible en l'àmbit dels sòls urbans Manzanera I i II mitjançant l'estudi de les seues característiques i l'adaptació dels usos permesos als plans urbanístics municipals i supramunicipals.

Els objectius de la nova regulació se centren en la protecció d'aquells valors ambientals, paisatgístics i culturals que presenten els entorns urbans afectats. Per a això es pretén revisar la normativa urbanística que li és aplicable amb la fi d’estudiar els usos de les parcel·les que resten sense edificar.

Les solucions alternatives a l'estudi d'una nova regulació urbanística només poden passar per no procedir a aquest estudi. Així, la solució final - les alternatives a aquesta solució - apareixerà durant el propi estudi. Únicament no procedir a aquest estudi pot considerar-se, en aquests moments inicials, com una alternativa en sentit estricte.

D'aquesta manera, l'alternativa de no estudiar l'adopció d'una nova regulació urbanística suposaria el manteniment de les condicions actuals, és a dir, de la problemàtica indicada en els anteriors apartats: paràmetres urbanístics procedents d'una planificació de la dècada dels 60, indefinició de les característiques de l'ambient estètic del sector i la necessitat de concreció de paràmetres que definisquen i permeten valorar el nivell de protecció ambiental, usos i limitacions de l'Espai Lliure d'Ús Privat no concretats, espais d'interés ambiental i paisatgístic sense executar encara que poden, per la seua qualificació, ser edificats, etc.

Proposta d'actuació: Nova ordenança reguladora del preu públic i de la prestació del servei de tallers de l'escola infantil en els períodes de Pasqua, estiu i Nadal. (consulta pública des del 25 de juliol de 2019 fins al 16 d’agost de 2019)

En l'actualitat ja es ve gravant mitjançant preu públic la prestació del servei de tallers que es realitzen a l'Escola infantil municipal durant els períodes compresos per Pasqua, estiu i Nadal en virtut de l'acord que anualment s'adopten ja siga en Junta de Govern, de conformitat amb el preceptuat en aquest sentit pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.


Malgrat això s'ha considerat que la forma mes convenient de regular aquest servei de tallers de l'escola infantil que presta l'Ajuntament és  mitjançant l'aprovació d'una ordenança reguladora del preu públic en la qual a més de regular aquest preu públic, es regulen la resta d'aspectes de tipus procedimental que són necessaris per a la prestació d'aquest servei

Amb l'aprovació d'aquesta ordenança reguladora del preu públic es pretén regular de forma definitiva aquest preu públic (així com la resta d'aspectes procedimentals relacionats amb la prestació del servei), i evitar així la necessitat que anualment haja d'adoptar-se un acord municipal per a establir el preu públic.


Al mateix temps es pretén adequar i actualitzar els diferents imports del preu públic al cost real i efectiu que li suposa a l'Ajuntament la prestació d'aquest servei ja que s'efectuarà un informe tecnicoeconòmic per al càlcul dels imports d'aquest.

Com s'ha exposat anteriorment l'alternativa reguladora existent seria continuar com fins ara, mitjançant l'aprovació anual d'un acord municipal en el qual s'aprove el preu públic. No obstant això es considera que resulta més eficient aprovar una ordenança reguladora del preu públic definitiva per a evitar aquest tipus d'expedient anual.

Proposta d'actuació: Oferta de sòl qualificat per a la promoció d'un programa social d'habitatge plurifamiliar, d'iniciativa pública i privada i destinat preferentment al lloguer a preus econòmicament assequibles (consulta pública des del 6 fins al 27 de març)

La disposició d'habitatge protegit a preu concorde a les demandes socials de rendes familiars mitjanes i baixes ha experimentat una dràstica caiguda a partir de l'explosió de la bambolla immobiliària.

De fet, a Espanya, des de la dècada dels 70 fins a l'últim terç dels 2.000 es produïen una ràtio mitjana de 65.000 habitatges protegits per any. No obstant això, a partir de la crisi (de l'any 2008) la producció d'habitatge protegit s'ha desplomat dràsticament a unes escasses 4.000 unitats (3.500 en el 2018). Aquesta circumstància ha ocasionat que la demanda ciutadana més feble s'haja desplaçat al lloguer. A més, tenint en compte l'escassetat d'oferta existent d'aquest producte en el mercat, el creixement de la demanda ha coadjuvat a una elevació desproporcionada del preu dels arrendaments, la qual cosa ha dificultat fins i tot més el dret constitucional a l'ús i gaudi d'un habitatge digne.

Òbviament, la Comunitat Valenciana no podia ser aliena a aquest precari escenari sociourbanístic i, conseqüentment, el municipi de Calp tampoc podia ser alié a aquest, més encara quan la demanda turística influeix addicionalment en la precarització d'aquest mercat d'habitatge a preu assequible destinada a les famílies de rendes mitjanes i baixes.

Per això, es fa necessària i peremptòria la disposició d'una oferta de sòl suficient i dotada de qualificació urbanística adequada per a la promoció d'aquest tipus d'habitatge protegit en el municipi de Calp, havent de contemplar les modalitats de producció immobiliària, tant d'iniciativa pública com privada, així com les aplicables a la seua destinació de posada en el mercat, siga en règim de venda com de lloguer.

En virtut de l'anterior, es van contractar els serveis d'un expert en la matèria com és l'arquitecte urbanista Gerardo Roger i, després de diverses sessions de treball, aquest ha formulat la següent proposta d'actuació:

Propuesta de actuación: Oferta de suelo calificado para la promoción de un programa social de vivienda plurifamiliar, de iniciativa pública y privada y destinado preferentemente al alquiler a precios económicamente asequibles

Resulta evident de la proposta formulada que Calp requereix donar resposta a la promoció d'un programa social d'habitatge plurifamiliar, d'iniciativa pública i privada, destinat preferentment al lloguer a preus econòmicament assequibles. L'oportunitat d'aquesta modificació ve reforçada tant per la Llei Estatal de Sòl com per la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la nostra comunitat en la seua nova versió, on la mirada ja no es dirigeix a l'ocupació de nous sòls, sinó a la transformació dels sòls existents mitjançant la regeneració i renovació d'aquests.

L'objectiu de la modificació és cobrir la necessitat de pública d'habitatge per a determinats col·lectius i donar així compliment al dret constitucional d'accés a l'habitatge.

En primer lloc, resulta necessari procedir a una modificació de l'actual Pla General per a donar resposta a la problemàtica plantejada. No obstant això la proposta d'actuació es configura com un primer esborrany susceptible d'aportacions, modificacions i suggeriments que facen més rica i adequada la solució que finalment resulte adoptada, ja que l'opció de no adoptar cap mesura suposa, sense gènere de dubte, continuar sense donar resposta a una manca constatada pels diferents agents socials.

Modificació de l’Ordenança de protecció del medi ambient urbà (consulta pública des del 22 de febrer fins al 14 de març)

La tala d'arbres ha estat regulada en el terme municipal de Calp des de fa anys. Així, les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana aprovades en 1998 contemplen, en el seu article 76.4, la compensació mitjançant plantació del doble dels arbres que es talen. L'Ordenança de protecció del medi ambient urbà, des de la seua primera versió de 2002 recollia la mateixa proporció 2 a 1 per a la substitució d'exemplars talats.

Aquesta taxa, així com el sistema de compensació, va ser modificada en 2014 mitjançant la reserva en establiments dedicats a la venda d'espècies de jardí d'aquelles espècies indicades en l'annex de la citada ordenança de protecció del medi ambient urbà.

En un pas més en aquest sentit, es pretén modificar i completar la normativa perquè la conservació de l'entorn natural siga major fixant una taxa de compensació per la construcció d'habitatges. D'aquesta manera, per cada habitatge construït es proposarà el lliurament a l'Ajuntament de Calp d'un determinat nombre de plantes en funció del tipus d'immoble.

De la mateixa manera, per tal d’aconseguir una major efectivitat de les plantes cedides, la relació d'espècies i les seues corresponents grandàries serà fixada per l'alcalde o regidor en qui delegue mitjançant resolució que serà feta pública pels canals adequats, eliminant així la rigidesa que suposa mantindre el llistat en el text de la norma.

D'altra banda, es pretén regular el règim sancionador per a aquells casos d'infraccions comeses per menors d'edat on el component monetari perd importància donada la seua dependència econòmica.

L'adopció de mesures de compensació per habitatge construït, si bé no està subjecta a límit de termini normatiu o estacionalitat, no hauria de dilatar-se tenint en compte el benefici que, respecte a la preservació del medi ambient urbà, presenta.

La mateixa consideració pot fer-se sobre la regulació del règim sancionador a aplicar a menors d'edat.

El sector de la construcció genera unes emissions de CO2 a l'atmosfera la reducció de la qual en origen és difícil de controlar des de l'Administració local si tenim en compte la quantitat de variables - utilització de materials, tècniques, etc.- no obstant això sí que es pot actuar sobre la captació de CO2 utilitzant els arbres com a embornals. En aquest sentit, tal com s'indicava en l'exposició de motius de la modificació de l'Ordenança de protecció del medi ambient urbà realitzada en 2014, la plantació d'arbres suposa una aportació a la reducció de les emissions per tal d’aconseguir l'objectiu de reducció d'emissions fixat en el Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) aprovat en 2011.

Són objectius d'aquesta norma, per tant, la reducció d'emissions de CO2, mitjançant l'obligació a aquells que construïsquen noves edificacions, de cessió d'una quantitat determinada d'exemplars d'arbres que s'establisca per l'Ajuntament de Calp.

A més, en relació amb la comissió de les faltes recollides en l'ordenança, que siguen comeses per una persona menor d'edat i estiguen sancionades amb una multa econòmica, es proposa que puguen ser computables per treballs en benefici de la comunitat els quals seran determinats per l'òrgan competent.

D'acord amb la tècnica normativa d'Unió Europea, la qual està legislant en matèria ambiental considerant una referència habitual les emissions de CO2 a l'atmosfera i estimant que l'alternativa de mantindre l'ordenança aprovada suposa deixar en vigor una norma municipal anterior a una sèrie de normativa que, de forma més o menys directa, ha regulat sobre la matèria, es considera imprescindible emprendre la reforma que es ve tractant.

La lògica legislativa aconsellaria, d'aquesta manera, l'adaptació de l'ordenança als nous paràmetres normatius i tècniques disponibles apareguts últimament que van encaminats a una preservació conscienciada dels recursos naturals.

S'ha considerat,així, que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança actualitzant, ampliant i completant l'ordenança fins ara en vigor.

Nova ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació de serveis per la gossera municipal (consulta pública des del 22 de febrer fins al 14 de març)

En l'actualitat en aquest Ajuntament ja es grava la prestació de serveis que es presten per part del SPRA de l'Ajuntament de Calp als propietaris de gossos i que o bé ho sol·liciten a instàncies de part o se li presten d'ofici, però aquests supòsits estan inclosos en l'actual Ordenança municipal reguladora de la tinença i fiscalitat d'animals de companyia i potencialment perillosos (l'última publicació dels quals es va produir en el BOP núm. 250 de 31/12/2010).

No obstant això, es proposa derogar el capítol referit a la fiscalitat de l'ordenança esmentada anteriorment i aprovar una nova ordenança que regule exclusivament la taxa que s'exigeix per la prestació d'aquests serveis per l'Ajuntament, ja que en virtut del principi d'eficàcia es considera per part dels tècnics municipals més convenient que existisquen dos ordenances diferents: una que regule el règim de funcionament i una altra ordenança exclusivament fiscal.

Amb l'aprovació d'aquesta nova ordenança es pretén millorar i actualitzar l'actual contingut fiscal de l'ordenança existent ja que està previst incloure en la nova ordenança només la taxa per als serveis que veritablement es presten per part del SPRA, excloent altres serveis que no es presten.

Al mateix temps, es pretén adequar l'import de la quotes al cost real que suposa la prestació d'aquest tipus de serveis per part de l'Ajuntament als propietaris de gossos.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança diferenciant-se de l'Ordenança municipal reguladora de la tinença i fiscalitat d'animals de companyia i potencialment perillosos.

Nova ordenança sobre administració electrònica i accés electrònic dels ciutadans a l'Ajuntament de Calp (consulta pública des del 19 de febrer fins a l'11 de març)

La Llei 11/2007 sobre Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics fou en el seu moment una aposta ambiciosa que obligava a habilitar l'accés per mitjans electrònics a la informació així com als procediments administratius relacionats amb la prestació de serveis que s'exigeix des del dret comunitari, en concret, a través de la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior i que, a partir del 31 de desembre de 2009, totes les administracions haurien d'haver posat en marxa, mesures perquè l'e-administració fóra una realitat.

L'Ajuntament de Calp atés el pla de modernització de les administracions públiques encaminat a generar estructures més eficients per a fer efectiva la gestió dels processos administratius per mitjans electrònics té aprovada en l'actualitat l'Ordenança municipal per a l'impuls de l'administració electrònica i la regulació de l'ús de mitjans electrònics en l'administració municipal.

Es pretén actualitzar la normativa en vigor, tenint en compte els avançaments tecnològics que han sorgit, aproximant així la tramitació dels processos administratius electrònics als ciutadans vetlant pels seus drets i interessos.

Si bé la solució al problema pot efectuar-se en qualsevol moment, sense estar subjecta a límit de termini normatiu o estacionalitat, no és aconsellable dilatar l'inici de la modificació de la normativa ja que respon al compliment dels principis establits en l'article 3 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic com són, entre d’altres, la simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans i la racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió.

Són objectius d'aquesta norma que l'Ajuntament de Calp actualitze la seua ordenança d'administració electrònica oferint als ciutadans els avantatges i possibilitats que la societat de la informació i tecnològica té, així com l'impuls per a un millor servei als interessats. Per a això es pretén introduir modificacions que faciliten al ciutadà la seua relació amb l'Ajuntament de Calp mitjançant tràmits senzills, possibilitat de comunicar a l'Administració dies d'absència, etc.

L'alternativa de mantindre l'ordenança aprovada l'any 2008 suposa deixar en vigor una normativa municipal anterior a una sèrie de normativa que, de forma més o menys directa, ha regulat sobre la matèria.

La lògica legislativa aconsellaria, per tant, l'adaptació de l'ordenança als nous paràmetres normatius i tècniques disponibles apareguts en els últims deu anys.

S'ha considerat, d'aquesta manera, que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança actualitzant, ampliant i completant l'ordenança fins ara en vigor.

Nova ordenança reguladora de la prestació de caràcter patrimonial no tributària relativa a la prestació del servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram (consulta pública des del 8 fins al 30 d’octubre)

L'Ajuntament de Calp té aprovades en l'actualitat l’Ordenança reguladora de la taxa per prestació del servei de subministrament d'aigua potable i l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació del servei de clavegueram.

Tots dos serveis són de caràcter coactiu i es presten de forma indirecta mitjançant una societat d'economia mixta.

La nova legislació fa necessària l'aprovació d'una nova Ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributària relativa a la prestació del servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram.

NECESSITAT I OPORTUNITAT DE LA SEUA APROVACIÓ

Arran de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es traslladen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, es van modificar determinats preceptes de la normativa tributària, creant una nova figura legal denominada Prestació Patrimonial de caràcter no tributari.

Doncs bé, per a entendre la creació d'aquesta contraprestació hem de partir del debat sorgit durant anys sobre la naturalesa jurídica de l'import que perceben els usuaris per serveis prestats de manera indirecta a través de concessionari, així com dels prestats de forma directa, a través d'una personificació privada.

Doncs bé, per a entendre la creació d'aquesta contraprestació hem de partir del debat sorgit durant anys sobre la naturalesa jurídica de l'import que perceben els usuaris per serveis prestats de manera indirecta a través de concessionari, així com dels prestats de forma directa, a través d'una personificació privada.

Vist així, l'esperit que persegueix la creació d'aquesta nova figura és posar fi a la discussió sobre la naturalesa jurídica de les tarifes que abonen els usuaris per la utilització de les obres o la recepció dels serveis, tant en els casos de gestió directa d'aquests, a través de la pròpia Administració, com en els supòsits de gestió indirecta, a través de concessionaris, denominades prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari.

A aquests efectes, se li ha donat una nova redacció a la disposició addicional primera de la Llei 58/2013, de 17 de desembre, General Tributària; a l'article 20 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, afegint-li un nou apartat 6, i a l'article 2 de la Llei 8/1989, de 13 d'abril, del règim jurídic de les taxes i els preus públics afegint-li una nova lletra c).

Les característiques d'aquestes noves prestacions PATRIMONIALS DE CARÀCTER NO TRIBUTARI SON:

  • D'exacció obligatòria per als usuaris.
  • Tenen el caràcter de Público.
  • S'imposen coercitivament.
  • Estan subjectes al principi de reserva de Llei, requerint-se Ordenança per a la seua imposició.
  • No són tributàries.

Així les coses, i en el que es correspon amb el procediment per a tramitar aquest expedient administratiu l'últim paràgraf de l'apartat 6 de l'article 20 del TRLRHL disposa el següent: «Sense perjudici del que s'estableix en l'article 103 de la Llei de Contractes del Sector Públic, les contraprestacions econòmiques a què es refereix aquest apartat es regularan mitjançant ordenança. Durant el procediment d'aprovació d'aquesta ordenança les entitats locals sol·licitaran informe preceptiu d'aquelles Administracions Públiques a les quals l'ordenament jurídic els atribuïra alguna facultat d'intervenció sobre aquestes».

La redacció d'aquesta norma municipal cerca redactar ordenances de conformitat a la normativa en vigor.

El principi de seguretat jurídica fa convenient aprovar l'Ordenança que es proposa.

Nova ordenança fiscal reguladora de la taxa per l'activitat administrativa per a l'atorgament de les llicències de parcel·lació i segregació (consulta pública des del 21 de setembre fins a l’15 d’octubre)

En l'actualitat ja es grava l'activitat administrativa consistent en l'activitat administrativa per a l'atorgament de les llicències de segregació i parcel·lació en aquest Ajuntament però aquest supòsit està inclòs en l'existent Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per serveis urbanístics administratius (l'última publicació dels quals es va produir en el BOP núm. 131 d'11/7/2014).

No obstant açò, es proposa extraure el supòsit de les llicències de segregació i parcel·lació d'aquesta ordenança ja que es considera que el fet imposable que aquestes representen té una entitat pròpia i diferenciada que necessita un tractament diferent al dels altres supòsits que s'inclouen en l'ordenança esmentada anteriorment.

Amb l'aprovació d'aquesta nova ordenança es pretén millorar l'eficàcia d'aquesta Ordenança facilitant el procediment de gestió de la taxa tant per als usuaris com per al propi Ajuntament agilitant els procediments i evitant complicacions en el càlcul de la taxa per a aconseguir la satisfacció dels usuaris.

Al mateix temps es pretén adequar l'import de la quota al cost real de la prestació de l'activitat per part de l'Ajuntament i sobretot diferenciar el tipus de quota tributària de les llicències de segregació i parcel·lació del d'altres supòsits com són la taxa per llicències urbanístiques que es calculen de forma diferent ja que mentre que en la taxa per llicències de segregació i parcel·lació la quota consisteix en una quota fixa, en el cas de la taxa per llicències urbanístiques s'aplica un tipus de gravamen a la base imposable.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança diferenciant de l'ordenança anterior aquest tipus de llicències mitjançant l'aprovació d'una nova ordenança.

Modificación puntual del PGOU de Calp para la ejecución del complejo inmobiliario urbanístico en parcela dotacional localizada en C/ Teulada, 2 (consulta pública desde el 30 de agosto hasta el 19 de septiembre)

1.- El dia 20 de gener de 2015 la Mercantil Altamira Santander Real Estigues S.A. va sol·licitar l'expropiació del solar situat en carrer Teulada número 2 de Calp. El dia 17 de març de 2016 mitjançant escrit registrat en l'Ajuntament amb data 21 de març de 2016 va presentar fulla d'estima de dites terrenes.

2.- Mitjançant resolució de la Senyora Regidora Delegada de Protecció del Territori del dia 7 d'abril de 2016, no es va inadmetre l'escrit de 21 de març de 2016 per no haver transcorregut els terminis legalment fixats en l'art. 104 de la LOTUP.

3.- Mitjançant escrit de la Senyora Regidora Delegada de 20 d'abril de 2017 se li va comunicar a la Mercantil Altamira Santander Real Estate S.A. que malgrat la publicació de la Llei 13/206 de la Generalitat va suspendre el termini fixat en l'art. 104 de la LOTUP fins al dia 31 de desembre de 2018 aquest Ajuntament continuava interessat a trobar algun tipus de solució amistosa que permetera la resolució de la situació plantejada.

4.- El dia 12 de juny de 2017 pel Cap de l'Àrea es va emetre informe sobre la necessitat de contractació d'una assistència tècnica per a la redacció de modificació del planejament per a la constitució d'un complex immobiliari de caràcter urbanístic.

5.- L'Ajuntament de Calp, mitjançant Decret número 2017/3901 de 24 de novembre i després de l'aplicació del corresponent procediment administratiu, va procedir a contractar els serveis tècnics urbanístics de D. Gerardo Roger Fernández per a formular una modificació del Pla General amb la finalitat de constituir una actuació de dotació en règim de complex immobiliari a emplaçar en la parcel·la situada en el carrer Teulada núm. 2. 6.- Amb la finalitat de garantir una solució favorable per a la proposta que es pretenia dur a terme, la Comissió Informativa Especial Banys de la Reina, composta per tots els membres de la Corporació, el dia 13 d'abril de 2018, va acordar per unanimitat efectuar consulta a la Direcció general d'Ordenació del Territori i Paisatge.

7.- El dia 29 de maig de 2018 es va rebre contestació favorable del Servei de Règim Jurídic i Inspecció Territorial de la Direcció general d'Ordenació del Territori i Paisatge de la Conselleria.

L'objectiu de la modificació del Planejament General del Municipi és la constitució d'un complex Immobiliari mitjançant una Proposta de Modificació tant per l'Equipament EDR-EEC establit com un ús de domini públic pel pla a la parcel·la (corresponent als 5.900 m2s dotacional, inclosa la possibilitat de destinar part a espais lliures públics de relació social, v.gr. una plaça), com per l'ús de domini privat hoteler (i complementari d'oficines) corresponent a l'increment d'aprofitament atribuït (12.390,00 m2t) i la reserva dotacional addicional (corresponent als 875 m2s) derivada de l'edificabilitat privativa atribuïda, ús també de domini públic, evitant d'aquesta manera l'aplicació de la tècnica de l'expropiació pregada.

Es completarà el Complex amb la previsió d'aparcaments de domini privat (els reglamentàriament necessaris que es deriven de la nova edificabilitat hotelera i terciària) a localitzar en la segona planta de soterrani, i una oferta d'aparcaments de domini públic derivats no solament de les edificacions dotacionals de l'actuació, sinó com a aparcaments públics de rotació per a satisfer la demanda social d'accés a la platja i als serveis de costa a localitzar en la primera planta de soterrani.

Pel redactor contractat per l'Ajuntament, sobre la base dels antecedents que s'han assenyalat, s'han formulat les següents alternatives d'actuació:

El sòl objecte d'aquest document de modificació (d'ara endavant “la Parcel·la”) es troba localitzada en el C/ Teulada núm. 2 del Municipi de Calp, sòl que en l'actualitat disposa de la següent situació jurídic-urbanística:

- Parcel·la integrada en el vigent Pla General de Calp, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme d'Alacant en la seua sessió de 28/07/98 (B.O.P. núm. 240 de 21/octubre/1998).

- Parcel·la de superfície 5.900 m2s, vacant d'edificació alguna i de morfologia lleument trapezoïdal, delimitada pels carrers Teulada, Castelló, l'Alfàs del Pi i el Poble Nou de Benitatxell.
- Parcel·la que es troba classificada urbanísticament com a “Sòl Urbà Ifac” originari del desenvolupament i execució urbanitzadora de l'antic Pla Parcial PP-2.
- Parcel·la que es troba qualificada urbanísticament com a Equipament Esportiu-Recreatiu i Educatiu-Cultural, identificant-se amb les sigles “EDR-EEC”, amb les determinacions establides en el Pla General vigent, en el seu “Article 13.- Equipaments o Dotacions”, dotat del següent contingut:

1). Es qualifiquen com a equipaments els sòls i instal·lacions de titularitat pública, fins i tot amb concessions administratives, destinats a activitats de millora de la salut física i psíquica dels ciutadans.

2) Els usos detallats que poden tenir cabuda dins de la denominació genèrica d'equipament són: docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, social, cultural, administratiu i mercat.

3) Si alguna de les activitats citades en l'apartat anterior fóra de titularitat privada, i per aquest motiu no qualificada com a equipament en aquest Pla General, es considerarà com a ús terciari, en tant que la seua activitat consistisca en la prestació de serveis. Els edificis destinats al culte religiós tindran la consideració d'equipaments, encara que la seua titularitat no siga pública.

La Parcel·la ha estat sotmesa a diversos procediments jurídic-administratius amb diferents finalitats que, en qualsevol cas, han sigut ultimats per sentències judicials, trobant-se en l'actualitat constituïda com una Actuació Aïllada en Sòl Urbà, amb la classificació i qualificació urbanística de Dotació pública ja assenyalada i susceptible de ser sotmesa, com una de les alternatives jurídic-urbanístiques possibles, a un expedient de “expropiació pregada” per part del seu actual titular, “Altamira Santander Real Estate, S.A”.

Davant la situació creada i pel que fa a les alternatives jurídic-urbanístiques que disposa l'Administració per a obtenir amb destinació al domini públic el sòl de la Parcel·la i, addicionalment, satisfer els legítims drets que corresponen als titulars de la parcel·la, procedeix assenyalar les dues opcions següents:

a) Aplicació de l'expropiació forçosa, bé per iniciativa municipal, bé a instàncies del seu titular mitjançant la denominada “expropiació pregada” (expropiació per imperi de la llei) en virtut de la regulació establida en l'article 104 de la LOTUP.
b) Modificació del Pla General que partint de la Parcel·la com una Actuació Aïllada (així ho és de facto), es constituiria sobre ella una Actuació de Dotació en règim de Complex Immobiliari integrada per la coexistència d'un Equipament afectat al domini públic, el EEDR-EEC, amb un altre ús de domini privat, com per exemple un grup d'Habitatges a implantar en les seues plantes superiors i el valor de les quals equivalga, com a mínim, al Cost d'Expropiació de la parcel·la originària.
c) Òbviament, l'actuació es complementaria amb les dotacions públiques derivades de l'atribució d'aquest nou aprofitament privatiu i lucratiu, constituint-se tota l'edificació públic-privada en un concret Complex Immobiliari en els termes establits en l'article 26.5 del TRLS/15 i article 101.2 de la LOTUP i l'execució de la qual es basaria en la normal aplicació del vell principi bàsic del Sistema Urbanístic Español de Repartiment de Càrregues i Beneficis, en comptes d'haver de recórrer a l'aplicació singular de la institució expropiatòria, tècnica que comporta inevitablement costos socials, així com elevats costos econòmics sovint insostenibles per a les arques públiques.
En aquest punt procedeix assenyalar que només resultaria aplicable el deure de participació pública en les plusvàlues a l'increment d'aprofitament el valor econòmic del qual superara al valor expropiatori de la parcel·la originària.

D'altra banda, l'article 104 citat de la LOTUP, en el seu apartat 1 prescriu que la sol·licitud de la “expropiació pregada” només procediria quan no resulte “possible la justa distribució de beneficis i càrregues en el corresponent àmbit d'actuació, continu o discontinu”, condició que, en principi, no es dóna en aquesta Actuació Edificatòria en resultar possible la constitució d'una Actuació de Dotació en règim de Complex Immobiliari.

En resum, com a conclusió del que s’ha exposat i considerant que la segona opció s’adecua amb major rigor a les bases del Sistema Urbanístic Español i a les prescripcions de la LOTUP, procedeix formular aquesta Proposta de Modificació del PGOU per a la constitució d'una Actuació de Dotació en règim de Complex Immobiliari en la Parcel·la,

 

Ordenança fiscal de la taxa de llicència d'ocupació (consulta pública des del 2 fins al 24 d’agost)

Amb data 27 de setembre de 2001 va entrar en vigor definitivament l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa per atorgament de la cèdula d'habitabilitat amb la seua publicació en el BOP núm. 214 d’eixe dia. No obstant això l'última modificació d'aquesta Ordenança es va publicar en el BOP núm. 250 de 31 de desembre de 2010.
Els tècnics municipals plantegen modificar aquesta Ordenança amb l'objectiu, entre d’altres, de substituir el sistema de liquidació pel d’autoliquidació de la taxa d'una banda i el de canviar el mecanisme per al càlcul de la quota a través dels metres quadrats pel de una quota fixa. A més d'aquestes dues qüestions més importants es plantegen altres modificacions de menor importància per a actualitzar l’ordenança.

Es pretén millorar l'eficàcia d'aquesta Ordenança facilitant el procediment de gestió de la taxa tant per als usuaris com per al propi Ajuntament agilitant els procediments i evitant complicacions en el càlcul de la seua quantia a per a aconseguir la satisfacció dels usuaris.
Al mateix temps es pretén adequar l'import de la quota al cost real de la prestació de l'activitat per part de l'Ajuntament.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és modificar aquesta Ordenança en els punts enumerats en els paràgrafs anteriorres, i així mateix plantegen una modificació del seu títol.

Ordenança fiscal de la taxa per llicència d'activitats ambientals (consulta pública des del 2 fins al 24 d’agost)

Considerant la intenció d'aquesta Corporació de modificar la citada Ordenança amb l'objectiu (entre d’altres) d'implantar el sistema d'autoliquidació (en lloc del de liquidació prèvia i posterior que existeix en l'actualitat), així com simplificar el mecanisme per al càlcul de la taxa establint una quota tributària fixa i que no depenga del càlcul a través de cap variable.
Així mateix es fa necessari adaptar aquesta Ordenança a l'existència de nous supòsits com són la declaració responsable i la comunicació prèvia entre d’altres (és per açò que també es modifica el títol d'aquesta Ordenança).

Es pretén millorar l'eficàcia d'aquesta Ordenança facilitant el procediment de gestió de la taxa tant per als usuaris com per al propi Ajuntament agilitant els procediments i evitant complicacions en el càlcul de la seua quantia per a aconseguir la satisfacció dels usuaris.
Al mateix temps es pretén adequar l'import de la quota al cost real de la prestació de l'activitat per part de l'Ajuntament perquè l'import de la recaptació no supere el del cost generat per a complir amb el principi d'equivalència.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és modificar aquesta Ordenança en els punts enumerats en els paràgrafs anteriors, i així mateix plantegen una modificació del seu títol.

Ordenanza reguladora de las autorizaciones para la entrada y salida de vehículos a través de las aceras y vías públicas (vados)
(consulta pública des de el 17 d'abril fins al 8 de maig)

Ordenanza reguladora del uso del Campus d'Excel·lència empresarial Casa Nova
(consulta pública des del 29 de març fins al 20 d'abril)

Ordenanza reguladora del uso de las instalaciones deportivas municipales
(consulta pública des del 29 de març fins al 20 d'abril)

Modificación de la Ordenanza municipal de circulación con regulación del estacionamiento con limitación horaria
(consulta pública des del 29 de març fins al 20 d'abril)

Modificación Ordenanza fiscal reguladora del impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana
(consulta pública des del 15 de maig fins al 2 de juny)

Ordenanza reguladora del uso de la marca turística de Calp
(consulta pública des del 9 fins al 29 de maig)

Ordenanza para el Régimen y Gobierno en la Prestación de Servicios en el Cementerio Municipal de Calp
(consulta pública des del 28 de febrer fins al 20 de març)

Ordenanza General de Subvenciones y Plan Estratégico de Subvenciones
(consulta pública des del 3 fins al 23 de març)

Ordenanza Municipal de Convivencia Ciudadana en el Espacio Público
(consulta pública des del 6 fins al 24 de març)