title type="h6" underline="0" different_values="0" title="Consulta pública previa relativa a la derogación de diversas ordenanzas municipales y acuerdos"]
(Des del 07 d'octubre de 2020 fins al 22 d'octubre de 2020)

Adaptar el règim jurídic de l'Ajuntament de Calp a la realitat existent en el municipi.

En gestionar-se el servei de platges mitjançant concessionari, no existir abocador, no prestar-se els serveis educatius i esportius, la necessitat de tramitar l'ús de béns patrimonials conforme a la legislació reguladora del patrimoni de l'administracions públiques, disposar d'ordenances específiques per a cadascun dels preus públics i finançar-se el centre ocupacional amb altres recursos diferents a les taxes, es fa necessari derogar les citades ordenances i el citat acord d'establiment de preus públics.

L'objectiu és adaptar les ordenances i l'acord d'establiment de preus públics a la realitat del municipi.

Ja que el servei de platges actualment es gestiona mitjançant un contracte administratiu de concessió de serveis i l'abocador no existeix, no hi ha alternatives a la derogació de les citades ordenances. El mateix ocorre en el cas dels serveis educatius i esportius, ja que els mateix no es presten en l'actualitat. Pel que respecta al viver d'empreses, l'alternativa pot consistir a tramitar el seu ús conforme al concurs previst en la legislació reguladora del patrimoni de les administracions públiques o destinar les instal·lacions a altres usos. En relació a l'ordenança general reguladora dels preus públics, com a solució alternativa podria aprovar-se una nova ordenança general adaptada als preus públics en vigor, en la qual es regularen aspectes generals no contemplats en les ordenances específiques de cadascun dels preus públics. Respecte al centre ocupacional, una possible solució alternativa podria ser l'aprovació d'una ordenança reguladora dels preus públics del centre ocupacional.

Poden transmetre la seua opinió sobre els projectes de normes de la següents formes:

  • Forma presencial

Mitjançant instància en el Registre d'entrada (Oficina d'Atenció al Ciutadà – Planta baixa de l'Ajuntament)

  • Forma telemática

Mitjançant instància en l'Oficina Virtual de l'Ajuntament https://oac.ajcalp.es/CarpetaCiudadana/0/ (es necessita certificat digital)

Mitjançant email: tesoreria@ajcalp.es


Consulta pública prèvia relativa a l'ordenança municipal reguladora per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la construcció d'edificis d'habitatges, locals comercials i oficines
(des del 25 d'agost de 2020 fins al 15 de setembre de 2020)

L'article 4 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, per a la igualtat entre dones i homes, estableix que els poders públics valencians adoptaran les mesures apropiades per a modificar els patrons socioculturals de conducta assignats en funció del gènere, amb la finalitat d'eliminar els prejudicis, els usos i els costums de qualsevol índole basats en la idea d'inferioritat o en funcions estereotipades de dones i homes contràries al principi d'igualtat.

Aquesta directriu genèrica troba la seua concreció en diversos àmbits en els quals les entitats locals poden actuar d'acord amb les competències que tenen assignades. D'aquesta manera, la regulació de certs sectors com pot ser el derivat de les competències en disciplina urbanística i d'activitats poden i deuen abordar aquests aspectes per a aconseguir els objectius apuntats en la citada Llei 9/2003 i en aquest sentit, la norma que es pretén definir s'incardinarà en les polítiques destinades a d fer efectiu el principi d'igualtat entre dones i homes i  i afavorir l'accés en condicions d'igualtat als diferents serveis i infraestructures urbanes dels  diferents grups socials i dels diversos tipus d'estructures familiars, tal com estableix l'article 31 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

A ningú ha d'escapar que la denominada “ciutat de les cures”, expressada com aquella que dona resposta a l'esfera reproductiva atorgant-li la mateixa importància que fins al moment s'ha donat a l'esfera productiva o a l'oci, comença no sols en l'àmbit públic a escala població, sinó també en l'espai privat o, al mateix temps, en els espais públics en una escala més xicoteta com poden ser els propis edificis accés públic.

Per aquest motiu, es pretenen regular aspectes que permeten crear les condicions adequades perquè aqueixa esfera reproductiva i de cures no es veja afectada pel sexe assignat -a tall d'exemple, atesos les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, les dones que es troben en parella amb fills, on tots dos membres treballen, dediquen el 34% del seu temps al treball remunerat enfront del 37,5% dedicat al treball no remunerat. En els homes, en la mateixa situació, el temps es reparteix en el 42,5% al treball remunerat enfront del 20,8% per al treball no remunerat-.

Un altre vessant en aquest mateix àmbit regulador és la seguretat en la utilització dels espais públics comuns. Tant en la via pública com en aquells espais generats per l'edificació privada s'ha d'abordar el seu disseny des d'un prisma de foment de la seguretat, evitant punts cecs que puguen amagar actes il·lícits.

La percepció d'inseguretat resta autonomia a les persones que ocupen els espais de la ciutat  i aquesta percepció de por s'ha d'analitzar tenint en compte les implicacions del gènere tant en les causes com en les conseqüències d'aquesta inseguretat percebuda. La vivència de por-inseguretat és diferent en dones que en  homes i de tots dos en les seues diferents etapes vitals, sent a vegades un obstacle per a circular lliurement per determinats llocs i per tant per a fer un ús igualitari dels diferents espais d'una ciutat  La seguretat és un factor que s'ha d'abordar per a realitzar propostes de planificació urbanística des de la perspectiva de gènere ja que en l'ordenació del disseny i  planificació de l'espai urbà es pot incrementar o reduir aquesta sensació de la seguretat  i amb això acostar-nos a la denominada ciutat cuidadora i igualitària.

L'objectiu, per tant, és múltiple. D'una banda es tracta de propiciar les condicions que coadjuven a aconseguir allò que la societat sembla haver emprés: un equitatiu repartiment del treball no remunerat a través del disseny dels espais privats i públics d'habitatges i locals que alberguen activitats de pública concurrència. Per a això es regula des del moment de l'obtenció de la llicència edificatòria, punt en el qual la perspectiva de gènere ha de formar part de la presa de decisions, considerant que el que en aqueixa etapa es decidisca repercutirà en l'ús de l'immoble durant un llarg període de temps.

En el mateix sentit, el disseny dels espais comuns de les edificacions i les seues trobades amb el domini públic haurà de ser estudiat des d'una òptica que vetle per la seguretat de la població.

En l'actualitat la normativa d'aplicació a l'edificació no aborda amb suficient concreció la consecució d'objectius propis del citat article 4 de la Llei 9/2003. La redacció d'una ordenança que els concrete es considera l'opció més eficaç i adequada per a la seguretat jurídica enfront d'altres com la modificació de les normes urbanístiques, de tramitació més lenta.

De la mateixa manera, el caràcter imperatiu de la norma, es considera necessari donada la importància de l'àmbit de què es tracta. Confiar la solució a guies de recomanacions, de caràcter voluntari, no es considera oportú.

Poden transmetre la seua opinió sobre els projectes de normes de la següents formes:

  • Forma presencial

Mitjançant instància en el Registre d'entrada (Oficina d'Atenció al Ciutadà – Planta baixa de l'Ajuntament)

  • Forma telemàtica

Mitjançant instància en l'Oficina Virtual de l'Ajuntament https://oac.ajcalp.es/CarpetaCiudadana/0/ (es necessita certificat digital)

Mitjançant email: consultas_territorio@ajcalp.es


Consulta pública prèvia de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial amb finalitat lucrativa de les instal·lacions de la Casa de la Cultura. (consulta pública des del 15 de juny de 2020 fins al 01 de juliol de 2020)

Amb data 14 d'octubre de 2011 es va aprovar inicialment l'Ordenança General Reguladora dels preus públics d'aquest Ajuntament. Aquesta ordenança, en el seu article 6 delega en la Junta de Govern local les facultats per a l'establiment i modificació de preus públics, així com per a la fixació de la seua quantia.

En virtut d'aquesta delegació, per acord de Junta de Govern local de 0/2/2012, es va aprovar l'ús de les instal·lacions culturals, així com les seues tarifes.

No obstant això, per part dels Serveis tècnics s'ha detectat que el fet imposable que s'enquadra en aquest acord s'englobaria millor en la figura de la taxa que en la del preu públic, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 20 de la LRBRL que estableix que:  “...Les entitats locals, en els termes previstos en aquesta llei, podran establir taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives de competència local que es referisquen, afecten o beneficien de manera particular als subjectes passius...”. Per tant en tractar-se el cas que ens ocupa de la utilització o aprofitament d'instal·lacions culturals que tenen la consideració de béns de domini públic indubtablement, es considera necessari aquesta aprovació de la nova ordenança.

Es pretén per això aprovar una nova Ordenança fiscal que regule la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial de les instal·lacions culturals amb finalitat lucrativa, per a així adequar el fet imposable al més adequat, d'acord amb la seua naturalesa. És per això, que aprofitant que calia dur a terme aquest canvi s'ha considerat el més adequat aprovar una Ordenança nova, perquè anteriorment existia sols un acord de Junta de Govern que fixava les tarifes per aquest ús.

Per part dels Serveis Tècnics d'aquest Ajuntament es considera que sobre la base de l'article 20 citat el fet imposable és objecte d'una taxa i no d'un preu públic i per això es fa necessari l'aprovació de la present Ordenança. Així mateix, aprofitant l'aprovació d'aquesta nova Ordenança es pretenen  incloure altres aspectes quant al procediment de gestió tributària d'aquesta taxa, que es consideren de gran importància per a una gestió més eficient d'aquesta.

Consulta pública prèvia relativa a la Modificació Puntual D-15 del PGOU-98 de Calp, sobre perspectiva de futur en  els Sectors de Sòl Urbanitzable No Programat  Ráfol I i II, Pla Feliu I i II i Garduix I i II
(des del 12 de juny de 2020 fins al 30 de setembre de 2020)

El vigent Pla General del Municipi (PGOU), porta la seua causa en l'aprovació de l'Homologació Global Modificativa, aprovada per la Comissió Territorial d'Urbanisme en sessió del dia 28 de juliol de 1998, sent publicades les seues normes en el Butlletí Oficial de la Província del dia 21 d'octubre de 1998.

Han transcorregut més de vint anys des de l'Homologació Global Modificativa del PGOU duta a terme l'any 1998. Homologació que al seu torn va tindre el seu origen en el Pla General de 1989, els treballs del qual es van iniciar amb l'Avanç del Pla l'any 1981.

Assenyalar les anteriors dates, suposa reflexionar sobre els paràmetres socials imperants fa quaranta anys. Anys d'expansió i creixement, que van produir un abandó sistemàtic del centre de la ciutat i l'expansió de les perifèries de les nostres ciutats. Va ser el boom de l'habitatge unifamiliar en totes les seues variants. Els plans parcials entorn a les ciutats es van multiplicar. L'expansió de la ciutat semblava no tindre límits. Els centres comercials i d'oci eixien de la ciutat a l'extraradi. Els polígons industrials es multipliquen per onsevulla. En definitiva es va entrar de ple, en el que hui denominem i es coneix com a “ciutat dispersa”, amb tots els inconvenients que el transcurs dels anys ha fet aflorar i que la nostra societat ve suportant.

D'algun temps ençà, i cada vegada amb més intensitat, estem acudint a un replantejament social del creixement de les ciutats. Ja l'any 1999, fa més de vint anys, la Unió Europea va emetre el document “Estratègia Territorial Europea”, amb el subtítol “Cap a un desenvolupament sostenible del territori de la UE”, on s'exposa que

“Per a poder controlar millor la contínua tendència a l'expansió de les ciutats, els Estats membres i les seues autoritats locals i regionals han de secundar-se en la idea de la “ciutat compacta” (o ciutat de xicotetes distancies). Això inclou, per exemple, el control de l'extensió de les árees urbanitzables, en el marc d'una política urbanística acurada, particularment en les perifèries urbanes i en moltes zones costaneres. (...) L'objectiu consisteix a frenar l'expansió de les ciutats i desenvolupar un enfocament integrat de la planificació dels transports. Això *contribuirá a disminuir la dependència amb relació a l'automòbil i a promoure altres mitjans de transport (transports pùblics, bicicleta).”

Aquestes directrius ja han sigut recollides en les normatives urbanístiques de més recent promulgació -tant en l'estatal amb el Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre (TRLS15), com en l'autonòmica Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP)- així com en la jurisprudència de diferents tribunals.

El problema que es planteja i que pretén en el seu cas afrontar la possible modificació del Planejament, esdevé de la necessitat de reflexionar sobre si el desenvolupament dels sis sectors de sòl urbanitzable previstos en el PGOU-98 abans citats, resulten concordes amb un “desenvolupament territorial i urbanístic sostenible, entenent com a tal aquell que satisfà les necessitats adequades i suficients de sòl per a residència, dotacions, i activitats productives, preservant els *valorea ambientals, paisatgístics i culturals del territori.”

La necessitat de la possible modificació, sorgirà de l'apreciació que efectuen els representants polítics municipals, de com afectarà el desenvolupament dels sis sectors de sòl urbanitzable al contingut equilibrat del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible de Calp en el futur.

L'oportunitat de la mateixa pivota en diverses circumstàncies produïdes als deixe anar del temps i que sintèticament s'apunten a continuació:

  • Abans de la crisi sanitària ens trobem en un escenari on l'activitat econòmica relacionada amb la construcció després d'un llarg creixement, va abocar de ple a un brusc alentiment deixant sense desenvolupar sectors que el planificador va considerar en el seu moment com d'interés per al creixement de les ciutats o, almenys, com a susceptibles de desenvolupar-se urbanísticament per no tractar-se de sòls amb característiques que els van fer mereixedors de protecció, si bé tot això des d'una òptica desenvolupista.
  • Al mateix temps, socialment, sobretot en aquelles poblacions on la construcció era una part més de l'activitat turística -és a dir, els habitatges construïts responien a la necessitat o expectativa de procurar allotjament a aquells que volien gaudir de temporades de descans o a la demanda d'aquells que volien fer negoci amb aquests fluxos turístics- la urbanització de nous terrenys que abans restaven sense ús urbanístic era molt contestada.

Com s'ha vist en els apartats anteriors, el paradigma teòric ha canviat en les últimes dècades. És més, després de la crisi sanitària mundial que encara hui patim, difícilment pot, tan si més no atalaiar-se, en un futur mediat, quin siga l'esdevenir en el desenvolupament sostenible de les nostres ciutats.

Allò que el planificador considerava fa dues dècades, sens dubte, que era una opció de creixement coherent amb la destinació de Calp com a ciutat, en l'actualitat és discutit, debatut, polemitzat… i per tant ha de ser reflexionat, reconsiderat i sotmés a estudi. I, precisament, aqueix és el germen de la modificació que se sotmet a consulta pública en relació amb l'article 49.bis LOTUP.

Es parteix, per tant, de la intenció de compassar una planificació que, en una primera aproximació, pot considerar-se obsoleta respecte a les necessitats actuals, a la seua transformació i adaptació als nous postulats.

No existeix una única alternativa en la solució del problema, ja que dependrà bàsicament de la posició, o del valor que es pretenga prevaldre en la concepció del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.

La solució variarà en funció de la intensitat que se li atorgue als diferents valors que integren el concepte de desenvolupament sostenible. I així serà una qüestió de gradació entre activitats productives, residencials, valors ambientals i culturals, les que determinen les diferents alternatives que es propicien.

En un extrem trobaríem la que denominarem primera alternativa -no procedir a l'inici del procediment- suposaria el manteniment de les condicions i usos actuals de l'espai.

En l'altre extrem es trobaria l'eliminació de la condició de sòls urbanitzable dels sis sectors assenyalats.

Entre totes dues solucions poden plantejar-se multitud de variables tant d'extensió, com de diferent aptitud.

Poden transmetre la seua opinió sobre els projectes de normes de la següents formes:

  • Forma presencial

Mitjançant instància en el Registre d'entrada (Oficina d'Atenció al Ciutadà – Planta baixa de l'Ajuntament)

  • Forma telemàtica

Mitjançant instància en l'Oficina Virtual de l'Ajuntament https://oac.ajcalp.es/CarpetaCiudadana/0/ (es necessita certificat digital)

Mitjançant email: consultas_territorio@ajcalp.es


Consulta pública prèvia relativa a l'ordenança municipal reguladora del procediment per a atorgar llicències urbanístiques i ambientals, declaracions responsables i comunicacions prèvies i catàleg de procediments. (consulta pública 20 dies hàbils a comptar des que perda vigència el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19)

Les exigències de la transposició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis de mercat interior va implicar en el seu moment l'obligació d'adaptar la normativa reguladora de les llicències als postulats de la Directiva en el sentit d'excloure de la subjecció a llicència el funcionament de determinades activitats d'escassa entitat o en les quals no resultara necessari un control previ per part de l'Administració com podia resultar en les obres menors, activitats innòcues, ocupacions d'habitatges, tala d'arbres, etc.  per a això s'arbitra el mecanisme de “la declaració responsable” i “la comunicació prèvia”.

Aqueix canvi de paradigma que al principi suposava l'eliminació en bona part dels tràmits administratius de la clàssica màxima de “remoció dels obstacles” que inspirava l'activitat de l'Administració es troba en l'actualitat totalment assentat i instal·lat en la totalitat de la normativa que li és aplicable.

L'Ajuntament de Calp, l'any 2012, va adaptar els procediments de la seua Àrea de Territori a aqueix nou paradigma i paper de l'Administració. El transcurs d'aquests 8 anys ha permés avaluar l'eficàcia de la norma municipal i ha constatat la necessitat de certs canvis. Canvis que venen inspirats tant en l'esdevenir de les normes supramunicipals que l'afecten com en l'agilitat en l'aplicació de la pròpia norma municipal.

Per tant, l'oportunitat de l'aprovació d'aquesta ordenança és l'adaptació a la nova situació que, un àmbit tan dinàmic com és l'aplicació de la tecnologia a la relació entre la ciutadania i l'Administració, és inevitable que es diferencie certa mesura de la qual va propiciar la redacció de l'ordenança en 2012.

De la mateixa manera, es ve constatant la importància de la relació telemàtica entre la ciutadania i l'Administració. La tramitació sense ser necessària la presència física en oficines administratives és obligatòria en certs casos, a més d'haver-se revelat essencial durant aquesta primera meitat de l'any 2020. Aquest moment, que serà recordat amb tota probabilitat com un moment disruptiu en el funcionament de la Societat en general i l'Administració en particular, està mostrant la importància de l'aplicació de la tecnologia en aquest àmbit.

No s'hauria de defugir aquesta circumstància ni deixar passar l'oportunitat d'intervindre en una norma que incideix de forma tan decisiva en els processos econòmics de la localitat.

Si calguera definir un objectiu clau en la redacció de la norma que es proposa seria la simplificació. Simplificar tant els procediments per a l'obtenció de llicències o per a la presentació de declaracions responsables o comunicacions com la pròpia manera de relacionar-se amb l'Àrea de Territori de l'Ajuntament de Calp i obtindre la informació que es desitge.

Els procediments que resultarien afectats per la norma suposen, en la majoria de les ocasions, el primer pas de tot un procés amb components econòmics, laborals, socials, etc. Resulta un objectiu primordial de la nova ordenança que, dins de l'aventura que suposa iniciar un negoci o construir-se el seu propi habitatge, l'obtenció els drets administratius necessaris -mitjançant la figura que resulte d'aplicació- per a emprendre aqueix camí siga el pas més senzill i amb menys càrregues.

Tal com s'ha indicat, el municipi de Calp ja compta amb una Ordenança municipal reguladora del procediment per a atorgar llicències urbanístiques i ambientals, declaracions responsables i comunicacions prèvies. Per tant, l'alternativa de no emprendre la redacció de la nova norma suposaria mantindre l'actuació regulació. No obstant això, tal com s'ha indicat, s'estima convenient la redacció d'un nou text adaptat a tots els canvis que, en major o menor mesura, venen propiciats per l'aparició de noves necessitats i normes.

Consulta pública prèvia relativa al Pla de Reforma Interior de la poma compresa entre els carrers La Font, Llibertat, de Fora, Petit i Avinguda del Nord
(des del 06 d'abril de 2020 fins al 30 de setembre de 2020)

Les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana (NUPGOU) estableixen, en el seu article 89, que l’illa delimitada pels carrers Llibertat, Fora, Petit, la Font i Avinguda del Nord haurà de ser objecte de Pla de Reforma Interior (PRI), en el qual es fixen les alineacions interiors, rasants i altures en la plaça pública situada en el seu interior.

L'espai que es ve citant es troba estratègicament situat al costat del límit septentrional del nucli antic, conformant-se com un lloc d'entrada i recepció des d’eixa orientació. No obstant això, la forma d'entrada no es troba definida en l'actualitat més enllà de l'ús intensiu com a aparcament.

Els successius estudis que sobre el nucli antic han vingut desenvolupant-se -Concurs d'Idees sobre el nucli antic, Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, etc.- destaquen la importància d'aquest espai públic. No obstant això, el seu ús amb vocació de ser definitiu no es troba prou definit o, almenys, estudiat des d'una perspectiva global prenent en consideració el seu paper en relació amb el nucli antic com a àrea més pròxima a ell.

Si bé hi ha cert consens -recolzat per les dades objectives en els citats estudis- en l'existència d'una manca de places d'aparcament en aquesta zona, no és menys certa la sensació en la població de la infradotació d'espais públics en l'entorn més pròxim a aquest espai. Com tampoc pot deixar-se de costat el canvi de paradigma que, gradualment ve implantant-se a les ciutats -des de les més grans cap a les de mitjana grandària- respecte a la importància de la mobilitat sostenible mitjançant mitjans alternatius a l'automòbil privat. Aquest canvi de percepció prioritzaria els aparcaments dissuasius en llocs més allunyats del nucli urbà en lloc de reservar amplis espais per al cotxe dins de la pròpia trama urbana.

En primer lloc, la delimitació del Pla de Reforma Interior sense definició de la seua norma de gestió dificulta la tramitació de llicències per a usos i obres d'acord amb l'indicat en l'article 209 LOTUP. Per tant, l'aprovació d'unes normes de gestió permetrà la plena seguretat jurídica per a aquelles persones titulars d'immobles situats en l'àmbit afectat.

L'espai que es ve citant es troba estratègicament situat al costat del límit septentrional del nucli antic, conformant-se com un lloc d'entrada i recepció des d’eixa orientació. No obstant això, la forma d'entrada no es troba definida en l'actualitat més enllà de l'ús intensiu com a aparcament.

Els successius estudis que sobre el nucli antic han vingut desenvolupant-se -Concurs d'Idees sobre el nucli antic, Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, etc.- destaquen la importància d'aquest espai públic. No obstant això, el seu ús amb vocació de ser definitiu no es troba prou definit o, almenys, estudiat des d'una perspectiva global prenent en consideració el seu paper en relació amb el nucli antic com a àrea més pròxima a ell.

Si bé hi ha cert consens -recolzat per les dades objectives en els citats estudis- en l'existència d'una manca de places d'aparcament en aquesta zona, no és menys certa la sensació en la població de la infradotació d'espais públics en l'entorn més pròxim a aquest espai. Com tampoc pot deixar-se de costat el canvi de paradigma que, gradualment ve implantant-se a les ciutats -des de les més grans cap a les de mitjana grandària- respecte a la importància de la mobilitat sostenible mitjançant mitjans alternatius a l'automòbil privat. Aquest canvi de percepció prioritzaria els aparcaments dissuasius en llocs més allunyats del nucli urbà en lloc de reservar amplis espais per al cotxe dins de la pròpia trama urbana.

Finalment no s'ha d'oblidar el concepte de ciutat de la cura que tot instrument urbanístic hauria de tindre com a objectiu, en íntima relació amb la perspectiva de gènere com a element transversal i transformador, tal com es recull en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).

Ens trobem, per tant, en un moment de gran interés en la planificació de la ciutat en termes generals que, des del punt de vista particular de l'entorn que es ve citant, fa més oportuna, si cap la redacció del PRI encomanada per l'esmentat article 89 de les Normes Urbanístiques.

Com s'ha indicat, són diversos els objectius que es persegueixen mitjançant la redacció del Pla de Reforma Interior. D'una banda, s'atén a l'indicat en l'article 89 de les Normes Urbanístiques pel que fa a reblir el buit urbà existent mitjançant la definició d'alineacions interiors, rasants i altures en la plaça pública situada a l'interior de l’illa configurada pels carrers Llibertat, Fora, Petit, la Font i Avinguda del Nord.

D'altra banda, es pretén definir els usos de l'espai públic adaptant-los a les necessitats actuals de la societat sempre sota una previsió de vigència d'aquests al llarg del temps, d'acord amb les tendències socials. En aqueix sentit, considerant els anys transcorreguts des de l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana, es fa evident reconsiderar -o, almenys, reflexionar sobre- els usos previstos en el citat document.

El punt de partida possibilita, per tant, un ampli ventall de possibilitats amb un palés interés que inspira a aquest Ajuntament a deixar oberta la possibilitat de participació ciutadana mitjançant la consulta pública prèvia prevista en l'article 49.bis LOTUP sense majors directrius que les indicades en aquest i els altres apartats: definició dels usos d'aquest estratègic i important espai públic per a posar-ho en servei del seu entorn.

La primera alternativa -no procedir a la redacció del Pla de Reforma Interior en aquests moments- suposaria el manteniment de les condicions i usos actuals de l'espai. No obstant això, dècades després de l'aprovació de l'actual Pla General d'Ordenació Urbana, no es considera apropiat per part d'aquest Ajuntament deixar passar l'oportunitat de planificar i gestionar el sòl inclòs en l'àmbit citat.

D'aquesta manera, si s'inicia la tramitació de l'instrument urbanístic, i partint de la premissa indicada en el punt anterior de deixar obert l'ampli ventall de possibilitats i potencialitats d'aquest espai per al debat públic, les solucions alternatives hauran d'aparéixer durant eixe procés públic. Així, la solució final -les alternatives a aquesta solució- apareixerà durant el propi procediment. Únicament no procedir a la redacció del Pla de Reforma Interior pot considerar-se, en aquests moments inicials, com una alternativa en sentit estricte.

Poden transmetre la seua opinió sobre els projectes de normes de la següents formes:

  • Forma presencial

Mitjançant instància en el Registre d'entrada (Oficina d'Atenció al Ciutadà – Planta baixa de l'Ajuntament)

  • Forma telemàtica

Mitjançant instància en l'Oficina Virtual de l'Ajuntament https://oac.ajcalp.es/CarpetaCiudadana/0/ (es necessita certificat digital)

Mitjançant email: consultas_territorio@ajcalp.es


Consulta Pública prèvia sobre l'establiment d'una taxa per l'ús de les instal·lacions esportives municipals per a la realització d'espectacles amb finalitat lucrativa i aprovació de l'ordenança fiscal reguladora d'aquesta. (consulta pública des del 29 d'octubre de 2019 fins al 19 de novembre de 2019)

 

Aquesta Corporació pretén dotar-se d'una norma que grave el fet imposable consistent en la celebració d'espectacles que s'organitza per persones físiques o jurídiques amb ànim de lucre en les instal·lacions esportives municipals d'aquest Ajuntament i en les quals aquestes empreses obtenen un benefici econòmic mitjançant el cobrament d'entrades, inscripcions, publicitat, etcètera i que suposen un cost econòmic a l'Ajuntament consistent en el manteniment per desgast de les instal·lacions, llum, aigua, amortització d'instal·lacions, personal, etcètera.

L'objectiu que es pretén és que les persones físiques o jurídiques que pretenguen organitzar i celebrar aquest tipus d'espectacles en les instal·lacions esportives municipals es facen càrrec del cost que comporten mitjançant el cobrament d'una taxa la quota de la qual es calcularà tenint en compte tant els costos directes com indirectes que suposen aquestos actes.

Es considera que la millor alternativa per a gravar aquest fet imposable és l'aprovació d'una taxa per l'aprofitament especial del domini públic que suposa la celebració d'aquest tipus d'espectacles, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 20.3 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Aprovació inicial de l'ordenança reguladora de la prestació del servei d'instal·lacions esportives municipals. (consulta pública des del 6 de setembre de 2019 fins al 26 de setembre de 2019)

L'Ajuntament de Calp té nombroses instal·lacions esportives municipals, i és per això necessari tindre un instrument que regule el funcionament de les instal·lacions esportives municipals, tenint en compte no solament aquelles activitats que puga organitzar l'Ajuntament de Calp, com aquelles altres que puguen ser sol·licitades per diversos col·lectius, sempre que siguen autoritzades per l'Ajuntament.

La fonamentació jurídica de la present ordenança es troba fonamentalment en les competències que en aquesta matèria atribueix als municipis l'article 7 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat Valenciana, de l'Esport i de l'Activitat Física de la Comunitat Valenciana, en relació amb els articles 4.1 a), 22, 25.2.m), 26.1.c) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local; article 55 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions vigents en matèria de règim local; i l'article 50.3 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Les circumstàncies comentades obliguen a efectuar una regulació sobre l'ús de les instal·lacions esportives municipals. Així, mitjançant l'Ordenança reguladora de l'ús de les instal·lacions esportives municipals es pretén ordenar el seu ús, amb els deures i obligacions tant de l'Ajuntament com dels beneficiaris i usuaris.

La redacció d'aquesta norma municipal cerca fixar el règim jurídic, la gestió, l'ús i la utilització de les instal·lacions esportives de titularitat de l'Ajuntament de Calp.

El principi de Seguretat Jurídica, fa convenient escometre un desenvolupament normatiu que detalle i concrete l'ús de la totalitat de les instal·lacions esportives municipals, sense perjudici que cadascuna de les instal·lacions esportives puga comptar amb reglament propi que regule les activitats i usos concrets de la instal·lació.

Modificació D-14: Sòls urbans Morelló, Ifac, La Fossa i Saladar. (consulta pública des del 09 fins al 30 d'agost de 2019)

El terme municipal de Calp es troba conformat per una sèrie de relleus les aigües dels quals predominantment aboquen a una plana al·luvial delimitada pel Barranc del Quisi i l'antiga restinga de la platja de la Fossa, que dóna lloc als primers penya-segats margosos en direcció a la veïna població de Moraira. Aquests terrenys plans, al costat de les dues platges principals de la població, van ser delimitats urbanísticament en quatre sectors, ja urbanitzats, amb la consideració i qualitats de Sòl Urbà -es tracta dels sòls Urbans Morelló, Ifac, La Fossa i Saladar- amb una tipologia comuna per als quatre sòls d'Edificació Oberta en Bloc (d'ara en avant, BQ), si bé en els tres primers es permet l'Edificació Oberta Aïllada (d'ara en avant, AS), tipologia que no és objecte de noves sol·licituds de llicència d'edificació donades les seues característiques menys favorables econòmicament  respecte al BQ.

D'aquesta manera aquests sectors han sigut receptors de l'activitat urbanística lligada, en major mesura, a la construcció d'edificacions per a habitatges turístics. Les dos activitats, la turística i la construcció, han sigut i són capitals en el desenvolupament econòmic del municipi de Calp, per això no és estrany que, donat el seu dinamisme i afecció sobre el territori, siguen objecte de debat continu en la societat.

En aquest sentit, en els últims anys s'han vingut sol·licitant llicències d'edificació en els àmbits pròxims al litoral calpí que, ajustant-se a la normativa urbanística vigent, han generat immobles amb característiques diferents als que s'havien construït amb anterioritat. Així, bé siga per raons tècniques o per un diferent comportament del mercat, la imatge del municipi pot patir alteracions -i, de fet, les pateix- respecte aquella dissenyada pel planificador en el moment d'aprovació dels plans urbanístics d'aquesta zona. En tot cas, aquesta imatge es troba allunyada d'aquella que, donat l'ampli debat suscitat, sembla acceptar-se per amplis sectors de la població.

És doncs, en aquest escenari, on es pretén estudiar aquells paràmetres urbanístics que donen com a resultat la citada trama urbana.

Aquesta configuració de les edificacions en relació amb el citat model urbanístic original condueix a la necessitat de reflexionar sobre els elements urbanístics que la permeten. Per això, atés que amb l'actual normativa es produeixen les esmentades disfuncions entre les primeres edificacions resultat de la planificació i les que venen donant-se com a resultat de les últimes llicències atorgades, s'ha considerat que aquest és el moment oportú, abans que es culminen tots els sòls lliures, o davant possibles pràctiques substitutòries d'edificacions existents, de canviar la normativa per a evitar els citats problemes.

Els objectius de la nova regulació se centren en aconseguir una homogeneïtat entre allò que s'entén com la pretensió del planificador i el resultat de l'execució de les llicències per a edificació ajustades a la norma. En aquest sentit, es pretén revisar la normativa urbanística que li és aplicable amb la fi d’estudiar l'aplicació dels paràmetres urbanístics.

Les solucions alternatives a l'estudi d'una nova regulació urbanística només poden passar per no procedir a aquest estudi. Així, la solució final -les alternatives a aquesta solució- apareixerà durant el propi estudi. Únicament no procedir a aquest estudi pot considerar-se, en aquests moments inicials, com una alternativa en sentit estricte.

D'aquesta manera, l'alternativa de no estudiar l'adopció d'una nova regulació urbanística suposaria el manteniment de les condicions actuals, és a dir, de la problemàtica indicada en els anteriors apartats: edificacions executades sota l'empara de llicències ajustades a la normativa actual que suposen una disfunció respecte a les pretensions del planificador original, en el moment d'aprovació dels plans urbanístics d'aquesta zona.

Pages

Proposta d'actuació: Oferta de sòl qualificat per a la promoció d'un programa social d'habitatge plurifamiliar, d'iniciativa pública i privada i destinat preferentment al lloguer a preus econòmicament assequibles (consulta pública des del 6 fins al 27 de març)

La disposició d'habitatge protegit a preu concorde a les demandes socials de rendes familiars mitjanes i baixes ha experimentat una dràstica caiguda a partir de l'explosió de la bambolla immobiliària.

De fet, a Espanya, des de la dècada dels 70 fins a l'últim terç dels 2.000 es produïen una ràtio mitjana de 65.000 habitatges protegits per any. No obstant això, a partir de la crisi (de l'any 2008) la producció d'habitatge protegit s'ha desplomat dràsticament a unes escasses 4.000 unitats (3.500 en el 2018). Aquesta circumstància ha ocasionat que la demanda ciutadana més feble s'haja desplaçat al lloguer. A més, tenint en compte l'escassetat d'oferta existent d'aquest producte en el mercat, el creixement de la demanda ha coadjuvat a una elevació desproporcionada del preu dels arrendaments, la qual cosa ha dificultat fins i tot més el dret constitucional a l'ús i gaudi d'un habitatge digne.

Òbviament, la Comunitat Valenciana no podia ser aliena a aquest precari escenari sociourbanístic i, conseqüentment, el municipi de Calp tampoc podia ser alié a aquest, més encara quan la demanda turística influeix addicionalment en la precarització d'aquest mercat d'habitatge a preu assequible destinada a les famílies de rendes mitjanes i baixes.

Per això, es fa necessària i peremptòria la disposició d'una oferta de sòl suficient i dotada de qualificació urbanística adequada per a la promoció d'aquest tipus d'habitatge protegit en el municipi de Calp, havent de contemplar les modalitats de producció immobiliària, tant d'iniciativa pública com privada, així com les aplicables a la seua destinació de posada en el mercat, siga en règim de venda com de lloguer.

En virtut de l'anterior, es van contractar els serveis d'un expert en la matèria com és l'arquitecte urbanista Gerardo Roger i, després de diverses sessions de treball, aquest ha formulat la següent proposta d'actuació:

Propuesta de actuación: Oferta de suelo calificado para la promoción de un programa social de vivienda plurifamiliar, de iniciativa pública y privada y destinado preferentemente al alquiler a precios económicamente asequibles

Resulta evident de la proposta formulada que Calp requereix donar resposta a la promoció d'un programa social d'habitatge plurifamiliar, d'iniciativa pública i privada, destinat preferentment al lloguer a preus econòmicament assequibles. L'oportunitat d'aquesta modificació ve reforçada tant per la Llei Estatal de Sòl com per la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la nostra comunitat en la seua nova versió, on la mirada ja no es dirigeix a l'ocupació de nous sòls, sinó a la transformació dels sòls existents mitjançant la regeneració i renovació d'aquests.

L'objectiu de la modificació és cobrir la necessitat de pública d'habitatge per a determinats col·lectius i donar així compliment al dret constitucional d'accés a l'habitatge.

En primer lloc, resulta necessari procedir a una modificació de l'actual Pla General per a donar resposta a la problemàtica plantejada. No obstant això la proposta d'actuació es configura com un primer esborrany susceptible d'aportacions, modificacions i suggeriments que facen més rica i adequada la solució que finalment resulte adoptada, ja que l'opció de no adoptar cap mesura suposa, sense gènere de dubte, continuar sense donar resposta a una manca constatada pels diferents agents socials.

Modificació de l’Ordenança de protecció del medi ambient urbà (consulta pública des del 22 de febrer fins al 14 de març)

La tala d'arbres ha estat regulada en el terme municipal de Calp des de fa anys. Així, les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana aprovades en 1998 contemplen, en el seu article 76.4, la compensació mitjançant plantació del doble dels arbres que es talen. L'Ordenança de protecció del medi ambient urbà, des de la seua primera versió de 2002 recollia la mateixa proporció 2 a 1 per a la substitució d'exemplars talats.

Aquesta taxa, així com el sistema de compensació, va ser modificada en 2014 mitjançant la reserva en establiments dedicats a la venda d'espècies de jardí d'aquelles espècies indicades en l'annex de la citada ordenança de protecció del medi ambient urbà.

En un pas més en aquest sentit, es pretén modificar i completar la normativa perquè la conservació de l'entorn natural siga major fixant una taxa de compensació per la construcció d'habitatges. D'aquesta manera, per cada habitatge construït es proposarà el lliurament a l'Ajuntament de Calp d'un determinat nombre de plantes en funció del tipus d'immoble.

De la mateixa manera, per tal d’aconseguir una major efectivitat de les plantes cedides, la relació d'espècies i les seues corresponents grandàries serà fixada per l'alcalde o regidor en qui delegue mitjançant resolució que serà feta pública pels canals adequats, eliminant així la rigidesa que suposa mantindre el llistat en el text de la norma.

D'altra banda, es pretén regular el règim sancionador per a aquells casos d'infraccions comeses per menors d'edat on el component monetari perd importància donada la seua dependència econòmica.

L'adopció de mesures de compensació per habitatge construït, si bé no està subjecta a límit de termini normatiu o estacionalitat, no hauria de dilatar-se tenint en compte el benefici que, respecte a la preservació del medi ambient urbà, presenta.

La mateixa consideració pot fer-se sobre la regulació del règim sancionador a aplicar a menors d'edat.

El sector de la construcció genera unes emissions de CO2 a l'atmosfera la reducció de la qual en origen és difícil de controlar des de l'Administració local si tenim en compte la quantitat de variables - utilització de materials, tècniques, etc.- no obstant això sí que es pot actuar sobre la captació de CO2 utilitzant els arbres com a embornals. En aquest sentit, tal com s'indicava en l'exposició de motius de la modificació de l'Ordenança de protecció del medi ambient urbà realitzada en 2014, la plantació d'arbres suposa una aportació a la reducció de les emissions per tal d’aconseguir l'objectiu de reducció d'emissions fixat en el Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) aprovat en 2011.

Són objectius d'aquesta norma, per tant, la reducció d'emissions de CO2, mitjançant l'obligació a aquells que construïsquen noves edificacions, de cessió d'una quantitat determinada d'exemplars d'arbres que s'establisca per l'Ajuntament de Calp.

A més, en relació amb la comissió de les faltes recollides en l'ordenança, que siguen comeses per una persona menor d'edat i estiguen sancionades amb una multa econòmica, es proposa que puguen ser computables per treballs en benefici de la comunitat els quals seran determinats per l'òrgan competent.

D'acord amb la tècnica normativa d'Unió Europea, la qual està legislant en matèria ambiental considerant una referència habitual les emissions de CO2 a l'atmosfera i estimant que l'alternativa de mantindre l'ordenança aprovada suposa deixar en vigor una norma municipal anterior a una sèrie de normativa que, de forma més o menys directa, ha regulat sobre la matèria, es considera imprescindible emprendre la reforma que es ve tractant.

La lògica legislativa aconsellaria, d'aquesta manera, l'adaptació de l'ordenança als nous paràmetres normatius i tècniques disponibles apareguts últimament que van encaminats a una preservació conscienciada dels recursos naturals.

S'ha considerat,així, que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança actualitzant, ampliant i completant l'ordenança fins ara en vigor.

Nova ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació de serveis per la gossera municipal (consulta pública des del 22 de febrer fins al 14 de març)

En l'actualitat en aquest Ajuntament ja es grava la prestació de serveis que es presten per part del SPRA de l'Ajuntament de Calp als propietaris de gossos i que o bé ho sol·liciten a instàncies de part o se li presten d'ofici, però aquests supòsits estan inclosos en l'actual Ordenança municipal reguladora de la tinença i fiscalitat d'animals de companyia i potencialment perillosos (l'última publicació dels quals es va produir en el BOP núm. 250 de 31/12/2010).

No obstant això, es proposa derogar el capítol referit a la fiscalitat de l'ordenança esmentada anteriorment i aprovar una nova ordenança que regule exclusivament la taxa que s'exigeix per la prestació d'aquests serveis per l'Ajuntament, ja que en virtut del principi d'eficàcia es considera per part dels tècnics municipals més convenient que existisquen dos ordenances diferents: una que regule el règim de funcionament i una altra ordenança exclusivament fiscal.

Amb l'aprovació d'aquesta nova ordenança es pretén millorar i actualitzar l'actual contingut fiscal de l'ordenança existent ja que està previst incloure en la nova ordenança només la taxa per als serveis que veritablement es presten per part del SPRA, excloent altres serveis que no es presten.

Al mateix temps, es pretén adequar l'import de la quotes al cost real que suposa la prestació d'aquest tipus de serveis per part de l'Ajuntament als propietaris de gossos.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança diferenciant-se de l'Ordenança municipal reguladora de la tinença i fiscalitat d'animals de companyia i potencialment perillosos.

Nova ordenança sobre administració electrònica i accés electrònic dels ciutadans a l'Ajuntament de Calp (consulta pública des del 19 de febrer fins a l'11 de març)

La Llei 11/2007 sobre Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics fou en el seu moment una aposta ambiciosa que obligava a habilitar l'accés per mitjans electrònics a la informació així com als procediments administratius relacionats amb la prestació de serveis que s'exigeix des del dret comunitari, en concret, a través de la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior i que, a partir del 31 de desembre de 2009, totes les administracions haurien d'haver posat en marxa, mesures perquè l'e-administració fóra una realitat.

L'Ajuntament de Calp atés el pla de modernització de les administracions públiques encaminat a generar estructures més eficients per a fer efectiva la gestió dels processos administratius per mitjans electrònics té aprovada en l'actualitat l'Ordenança municipal per a l'impuls de l'administració electrònica i la regulació de l'ús de mitjans electrònics en l'administració municipal.

Es pretén actualitzar la normativa en vigor, tenint en compte els avançaments tecnològics que han sorgit, aproximant així la tramitació dels processos administratius electrònics als ciutadans vetlant pels seus drets i interessos.

Si bé la solució al problema pot efectuar-se en qualsevol moment, sense estar subjecta a límit de termini normatiu o estacionalitat, no és aconsellable dilatar l'inici de la modificació de la normativa ja que respon al compliment dels principis establits en l'article 3 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic com són, entre d’altres, la simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans i la racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió.

Són objectius d'aquesta norma que l'Ajuntament de Calp actualitze la seua ordenança d'administració electrònica oferint als ciutadans els avantatges i possibilitats que la societat de la informació i tecnològica té, així com l'impuls per a un millor servei als interessats. Per a això es pretén introduir modificacions que faciliten al ciutadà la seua relació amb l'Ajuntament de Calp mitjançant tràmits senzills, possibilitat de comunicar a l'Administració dies d'absència, etc.

L'alternativa de mantindre l'ordenança aprovada l'any 2008 suposa deixar en vigor una normativa municipal anterior a una sèrie de normativa que, de forma més o menys directa, ha regulat sobre la matèria.

La lògica legislativa aconsellaria, per tant, l'adaptació de l'ordenança als nous paràmetres normatius i tècniques disponibles apareguts en els últims deu anys.

S'ha considerat, d'aquesta manera, que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança actualitzant, ampliant i completant l'ordenança fins ara en vigor.

Nova ordenança reguladora de la prestació de caràcter patrimonial no tributària relativa a la prestació del servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram (consulta pública des del 8 fins al 30 d’octubre)

L'Ajuntament de Calp té aprovades en l'actualitat l’Ordenança reguladora de la taxa per prestació del servei de subministrament d'aigua potable i l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació del servei de clavegueram.

Tots dos serveis són de caràcter coactiu i es presten de forma indirecta mitjançant una societat d'economia mixta.

La nova legislació fa necessària l'aprovació d'una nova Ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributària relativa a la prestació del servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram.

NECESSITAT I OPORTUNITAT DE LA SEUA APROVACIÓ

Arran de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es traslladen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, es van modificar determinats preceptes de la normativa tributària, creant una nova figura legal denominada Prestació Patrimonial de caràcter no tributari.

Doncs bé, per a entendre la creació d'aquesta contraprestació hem de partir del debat sorgit durant anys sobre la naturalesa jurídica de l'import que perceben els usuaris per serveis prestats de manera indirecta a través de concessionari, així com dels prestats de forma directa, a través d'una personificació privada.

Doncs bé, per a entendre la creació d'aquesta contraprestació hem de partir del debat sorgit durant anys sobre la naturalesa jurídica de l'import que perceben els usuaris per serveis prestats de manera indirecta a través de concessionari, així com dels prestats de forma directa, a través d'una personificació privada.

Vist així, l'esperit que persegueix la creació d'aquesta nova figura és posar fi a la discussió sobre la naturalesa jurídica de les tarifes que abonen els usuaris per la utilització de les obres o la recepció dels serveis, tant en els casos de gestió directa d'aquests, a través de la pròpia Administració, com en els supòsits de gestió indirecta, a través de concessionaris, denominades prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari.

A aquests efectes, se li ha donat una nova redacció a la disposició addicional primera de la Llei 58/2013, de 17 de desembre, General Tributària; a l'article 20 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, afegint-li un nou apartat 6, i a l'article 2 de la Llei 8/1989, de 13 d'abril, del règim jurídic de les taxes i els preus públics afegint-li una nova lletra c).

Les característiques d'aquestes noves prestacions PATRIMONIALS DE CARÀCTER NO TRIBUTARI SON:

  • D'exacció obligatòria per als usuaris.
  • Tenen el caràcter de Público.
  • S'imposen coercitivament.
  • Estan subjectes al principi de reserva de Llei, requerint-se Ordenança per a la seua imposició.
  • No són tributàries.

Així les coses, i en el que es correspon amb el procediment per a tramitar aquest expedient administratiu l'últim paràgraf de l'apartat 6 de l'article 20 del TRLRHL disposa el següent: «Sense perjudici del que s'estableix en l'article 103 de la Llei de Contractes del Sector Públic, les contraprestacions econòmiques a què es refereix aquest apartat es regularan mitjançant ordenança. Durant el procediment d'aprovació d'aquesta ordenança les entitats locals sol·licitaran informe preceptiu d'aquelles Administracions Públiques a les quals l'ordenament jurídic els atribuïra alguna facultat d'intervenció sobre aquestes».

La redacció d'aquesta norma municipal cerca redactar ordenances de conformitat a la normativa en vigor.

El principi de seguretat jurídica fa convenient aprovar l'Ordenança que es proposa.

Nova ordenança fiscal reguladora de la taxa per l'activitat administrativa per a l'atorgament de les llicències de parcel·lació i segregació (consulta pública des del 21 de setembre fins a l’15 d’octubre)

En l'actualitat ja es grava l'activitat administrativa consistent en l'activitat administrativa per a l'atorgament de les llicències de segregació i parcel·lació en aquest Ajuntament però aquest supòsit està inclòs en l'existent Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per serveis urbanístics administratius (l'última publicació dels quals es va produir en el BOP núm. 131 d'11/7/2014).

No obstant açò, es proposa extraure el supòsit de les llicències de segregació i parcel·lació d'aquesta ordenança ja que es considera que el fet imposable que aquestes representen té una entitat pròpia i diferenciada que necessita un tractament diferent al dels altres supòsits que s'inclouen en l'ordenança esmentada anteriorment.

Amb l'aprovació d'aquesta nova ordenança es pretén millorar l'eficàcia d'aquesta Ordenança facilitant el procediment de gestió de la taxa tant per als usuaris com per al propi Ajuntament agilitant els procediments i evitant complicacions en el càlcul de la taxa per a aconseguir la satisfacció dels usuaris.

Al mateix temps es pretén adequar l'import de la quota al cost real de la prestació de l'activitat per part de l'Ajuntament i sobretot diferenciar el tipus de quota tributària de les llicències de segregació i parcel·lació del d'altres supòsits com són la taxa per llicències urbanístiques que es calculen de forma diferent ja que mentre que en la taxa per llicències de segregació i parcel·lació la quota consisteix en una quota fixa, en el cas de la taxa per llicències urbanístiques s'aplica un tipus de gravamen a la base imposable.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és aprovar aquesta nova ordenança diferenciant de l'ordenança anterior aquest tipus de llicències mitjançant l'aprovació d'una nova ordenança.

Modificación puntual del PGOU de Calp para la ejecución del complejo inmobiliario urbanístico en parcela dotacional localizada en C/ Teulada, 2 (consulta pública desde el 30 de agosto hasta el 19 de septiembre)

1.- El dia 20 de gener de 2015 la Mercantil Altamira Santander Real Estigues S.A. va sol·licitar l'expropiació del solar situat en carrer Teulada número 2 de Calp. El dia 17 de març de 2016 mitjançant escrit registrat en l'Ajuntament amb data 21 de març de 2016 va presentar fulla d'estima de dites terrenes.

2.- Mitjançant resolució de la Senyora Regidora Delegada de Protecció del Territori del dia 7 d'abril de 2016, no es va inadmetre l'escrit de 21 de març de 2016 per no haver transcorregut els terminis legalment fixats en l'art. 104 de la LOTUP.

3.- Mitjançant escrit de la Senyora Regidora Delegada de 20 d'abril de 2017 se li va comunicar a la Mercantil Altamira Santander Real Estate S.A. que malgrat la publicació de la Llei 13/206 de la Generalitat va suspendre el termini fixat en l'art. 104 de la LOTUP fins al dia 31 de desembre de 2018 aquest Ajuntament continuava interessat a trobar algun tipus de solució amistosa que permetera la resolució de la situació plantejada.

4.- El dia 12 de juny de 2017 pel Cap de l'Àrea es va emetre informe sobre la necessitat de contractació d'una assistència tècnica per a la redacció de modificació del planejament per a la constitució d'un complex immobiliari de caràcter urbanístic.

5.- L'Ajuntament de Calp, mitjançant Decret número 2017/3901 de 24 de novembre i després de l'aplicació del corresponent procediment administratiu, va procedir a contractar els serveis tècnics urbanístics de D. Gerardo Roger Fernández per a formular una modificació del Pla General amb la finalitat de constituir una actuació de dotació en règim de complex immobiliari a emplaçar en la parcel·la situada en el carrer Teulada núm. 2. 6.- Amb la finalitat de garantir una solució favorable per a la proposta que es pretenia dur a terme, la Comissió Informativa Especial Banys de la Reina, composta per tots els membres de la Corporació, el dia 13 d'abril de 2018, va acordar per unanimitat efectuar consulta a la Direcció general d'Ordenació del Territori i Paisatge.

7.- El dia 29 de maig de 2018 es va rebre contestació favorable del Servei de Règim Jurídic i Inspecció Territorial de la Direcció general d'Ordenació del Territori i Paisatge de la Conselleria.

L'objectiu de la modificació del Planejament General del Municipi és la constitució d'un complex Immobiliari mitjançant una Proposta de Modificació tant per l'Equipament EDR-EEC establit com un ús de domini públic pel pla a la parcel·la (corresponent als 5.900 m2s dotacional, inclosa la possibilitat de destinar part a espais lliures públics de relació social, v.gr. una plaça), com per l'ús de domini privat hoteler (i complementari d'oficines) corresponent a l'increment d'aprofitament atribuït (12.390,00 m2t) i la reserva dotacional addicional (corresponent als 875 m2s) derivada de l'edificabilitat privativa atribuïda, ús també de domini públic, evitant d'aquesta manera l'aplicació de la tècnica de l'expropiació pregada.

Es completarà el Complex amb la previsió d'aparcaments de domini privat (els reglamentàriament necessaris que es deriven de la nova edificabilitat hotelera i terciària) a localitzar en la segona planta de soterrani, i una oferta d'aparcaments de domini públic derivats no solament de les edificacions dotacionals de l'actuació, sinó com a aparcaments públics de rotació per a satisfer la demanda social d'accés a la platja i als serveis de costa a localitzar en la primera planta de soterrani.

Pel redactor contractat per l'Ajuntament, sobre la base dels antecedents que s'han assenyalat, s'han formulat les següents alternatives d'actuació:

El sòl objecte d'aquest document de modificació (d'ara endavant “la Parcel·la”) es troba localitzada en el C/ Teulada núm. 2 del Municipi de Calp, sòl que en l'actualitat disposa de la següent situació jurídic-urbanística:

- Parcel·la integrada en el vigent Pla General de Calp, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme d'Alacant en la seua sessió de 28/07/98 (B.O.P. núm. 240 de 21/octubre/1998).

- Parcel·la de superfície 5.900 m2s, vacant d'edificació alguna i de morfologia lleument trapezoïdal, delimitada pels carrers Teulada, Castelló, l'Alfàs del Pi i el Poble Nou de Benitatxell.
- Parcel·la que es troba classificada urbanísticament com a “Sòl Urbà Ifac” originari del desenvolupament i execució urbanitzadora de l'antic Pla Parcial PP-2.
- Parcel·la que es troba qualificada urbanísticament com a Equipament Esportiu-Recreatiu i Educatiu-Cultural, identificant-se amb les sigles “EDR-EEC”, amb les determinacions establides en el Pla General vigent, en el seu “Article 13.- Equipaments o Dotacions”, dotat del següent contingut:

1). Es qualifiquen com a equipaments els sòls i instal·lacions de titularitat pública, fins i tot amb concessions administratives, destinats a activitats de millora de la salut física i psíquica dels ciutadans.

2) Els usos detallats que poden tenir cabuda dins de la denominació genèrica d'equipament són: docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, social, cultural, administratiu i mercat.

3) Si alguna de les activitats citades en l'apartat anterior fóra de titularitat privada, i per aquest motiu no qualificada com a equipament en aquest Pla General, es considerarà com a ús terciari, en tant que la seua activitat consistisca en la prestació de serveis. Els edificis destinats al culte religiós tindran la consideració d'equipaments, encara que la seua titularitat no siga pública.

La Parcel·la ha estat sotmesa a diversos procediments jurídic-administratius amb diferents finalitats que, en qualsevol cas, han sigut ultimats per sentències judicials, trobant-se en l'actualitat constituïda com una Actuació Aïllada en Sòl Urbà, amb la classificació i qualificació urbanística de Dotació pública ja assenyalada i susceptible de ser sotmesa, com una de les alternatives jurídic-urbanístiques possibles, a un expedient de “expropiació pregada” per part del seu actual titular, “Altamira Santander Real Estate, S.A”.

Davant la situació creada i pel que fa a les alternatives jurídic-urbanístiques que disposa l'Administració per a obtenir amb destinació al domini públic el sòl de la Parcel·la i, addicionalment, satisfer els legítims drets que corresponen als titulars de la parcel·la, procedeix assenyalar les dues opcions següents:

a) Aplicació de l'expropiació forçosa, bé per iniciativa municipal, bé a instàncies del seu titular mitjançant la denominada “expropiació pregada” (expropiació per imperi de la llei) en virtut de la regulació establida en l'article 104 de la LOTUP.
b) Modificació del Pla General que partint de la Parcel·la com una Actuació Aïllada (així ho és de facto), es constituiria sobre ella una Actuació de Dotació en règim de Complex Immobiliari integrada per la coexistència d'un Equipament afectat al domini públic, el EEDR-EEC, amb un altre ús de domini privat, com per exemple un grup d'Habitatges a implantar en les seues plantes superiors i el valor de les quals equivalga, com a mínim, al Cost d'Expropiació de la parcel·la originària.
c) Òbviament, l'actuació es complementaria amb les dotacions públiques derivades de l'atribució d'aquest nou aprofitament privatiu i lucratiu, constituint-se tota l'edificació públic-privada en un concret Complex Immobiliari en els termes establits en l'article 26.5 del TRLS/15 i article 101.2 de la LOTUP i l'execució de la qual es basaria en la normal aplicació del vell principi bàsic del Sistema Urbanístic Español de Repartiment de Càrregues i Beneficis, en comptes d'haver de recórrer a l'aplicació singular de la institució expropiatòria, tècnica que comporta inevitablement costos socials, així com elevats costos econòmics sovint insostenibles per a les arques públiques.
En aquest punt procedeix assenyalar que només resultaria aplicable el deure de participació pública en les plusvàlues a l'increment d'aprofitament el valor econòmic del qual superara al valor expropiatori de la parcel·la originària.

D'altra banda, l'article 104 citat de la LOTUP, en el seu apartat 1 prescriu que la sol·licitud de la “expropiació pregada” només procediria quan no resulte “possible la justa distribució de beneficis i càrregues en el corresponent àmbit d'actuació, continu o discontinu”, condició que, en principi, no es dóna en aquesta Actuació Edificatòria en resultar possible la constitució d'una Actuació de Dotació en règim de Complex Immobiliari.

En resum, com a conclusió del que s’ha exposat i considerant que la segona opció s’adecua amb major rigor a les bases del Sistema Urbanístic Español i a les prescripcions de la LOTUP, procedeix formular aquesta Proposta de Modificació del PGOU per a la constitució d'una Actuació de Dotació en règim de Complex Immobiliari en la Parcel·la,

 

Ordenança fiscal de la taxa de llicència d'ocupació (consulta pública des del 2 fins al 24 d’agost)

Amb data 27 de setembre de 2001 va entrar en vigor definitivament l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa per atorgament de la cèdula d'habitabilitat amb la seua publicació en el BOP núm. 214 d’eixe dia. No obstant això l'última modificació d'aquesta Ordenança es va publicar en el BOP núm. 250 de 31 de desembre de 2010.
Els tècnics municipals plantegen modificar aquesta Ordenança amb l'objectiu, entre d’altres, de substituir el sistema de liquidació pel d’autoliquidació de la taxa d'una banda i el de canviar el mecanisme per al càlcul de la quota a través dels metres quadrats pel de una quota fixa. A més d'aquestes dues qüestions més importants es plantegen altres modificacions de menor importància per a actualitzar l’ordenança.

Es pretén millorar l'eficàcia d'aquesta Ordenança facilitant el procediment de gestió de la taxa tant per als usuaris com per al propi Ajuntament agilitant els procediments i evitant complicacions en el càlcul de la seua quantia a per a aconseguir la satisfacció dels usuaris.
Al mateix temps es pretén adequar l'import de la quota al cost real de la prestació de l'activitat per part de l'Ajuntament.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és modificar aquesta Ordenança en els punts enumerats en els paràgrafs anteriorres, i així mateix plantegen una modificació del seu títol.

Ordenança fiscal de la taxa per llicència d'activitats ambientals (consulta pública des del 2 fins al 24 d’agost)

Considerant la intenció d'aquesta Corporació de modificar la citada Ordenança amb l'objectiu (entre d’altres) d'implantar el sistema d'autoliquidació (en lloc del de liquidació prèvia i posterior que existeix en l'actualitat), així com simplificar el mecanisme per al càlcul de la taxa establint una quota tributària fixa i que no depenga del càlcul a través de cap variable.
Així mateix es fa necessari adaptar aquesta Ordenança a l'existència de nous supòsits com són la declaració responsable i la comunicació prèvia entre d’altres (és per açò que també es modifica el títol d'aquesta Ordenança).

Es pretén millorar l'eficàcia d'aquesta Ordenança facilitant el procediment de gestió de la taxa tant per als usuaris com per al propi Ajuntament agilitant els procediments i evitant complicacions en el càlcul de la seua quantia per a aconseguir la satisfacció dels usuaris.
Al mateix temps es pretén adequar l'import de la quota al cost real de la prestació de l'activitat per part de l'Ajuntament perquè l'import de la recaptació no supere el del cost generat per a complir amb el principi d'equivalència.

Els tècnics municipals han considerat que la millor manera d'aconseguir els objectius proposats és modificar aquesta Ordenança en els punts enumerats en els paràgrafs anteriors, i així mateix plantegen una modificació del seu títol.

Ordenanza reguladora de las autorizaciones para la entrada y salida de vehículos a través de las aceras y vías públicas (vados)
(consulta pública des de el 17 d'abril fins al 8 de maig)

Ordenanza reguladora del uso del Campus d'Excel·lència empresarial Casa Nova
(consulta pública des del 29 de març fins al 20 d'abril)

Ordenanza reguladora del uso de las instalaciones deportivas municipales
(consulta pública des del 29 de març fins al 20 d'abril)

Modificación de la Ordenanza municipal de circulación con regulación del estacionamiento con limitación horaria
(consulta pública des del 29 de març fins al 20 d'abril)

Modificación Ordenanza fiscal reguladora del impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana
(consulta pública des del 15 de maig fins al 2 de juny)

Ordenanza reguladora del uso de la marca turística de Calp
(consulta pública des del 9 fins al 29 de maig)

Ordenanza para el Régimen y Gobierno en la Prestación de Servicios en el Cementerio Municipal de Calp
(consulta pública des del 28 de febrer fins al 20 de març)

Ordenanza General de Subvenciones y Plan Estratégico de Subvenciones
(consulta pública des del 3 fins al 23 de març)

Ordenanza Municipal de Convivencia Ciudadana en el Espacio Público
(consulta pública des del 6 fins al 24 de març)